La pau sigui amb vosaltres

Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. Mateu 5:9

PER COMENÇAR

Recentment, un intern em va preguntar: "Quin és l'obstacle més important per a la pau a l'església avui?" De seguida, va venir al cap una ràfega de conflictes vergonyosos: petites gelosies, ambicions que pertorben la unitat, conflictes domèstics que trenquen els matrimonis i donen lloc al divorci, etc. Però per sobre de tots va sorgir el que podria ser l'única amenaça més gran per a la pau a l'església contemporània: el partidisme polític que prioritza els valors culturals (molts d'ells força legítims) per sobre de la Gran Comissió.

Avui, molts cristians relacionen el seu partit polític amb la presència manifesta del regne de Crist i adopten una postura partidista que fa que els lemes i atacs d'indignació siguin les principals maneres d'identificar-se. En conseqüència, els membres del bàndol contrari no només representen una posició diferent, sinó que es veuen com una maldat horrible. Tal és l'antagonisme que divideix ara progressistes i conservadors polítics, fins i tot dins de l'església.

És possible que l'església abordi aquesta batalla de manera diferent?

REFLEXIÓ

Treballar per a la pau no és simplement ser amable o bondadós. Tampoc és apagar les flames de l'hostilitat. És el pla diví de Déu per a la convivència en què Crist omple els nostres cors i després, per extensió, impregna el món.

OBSERVACIONS

La manera com Déu ofereix la pau s'assembla a la manera com imparteix justícia: a nosaltres, dins nosaltres i a través de nosaltres. Tal com explica Pau, Déu ofereix pau als justificats “gràcies a nostre Senyor Jesucrist” (Romans 5:1). És enfocar la nostra ment en l'Esperit el que resulta en dimensions profundes de pau interior (Romans 8:6). I, finalment, la nostra crida és a deixar que la pau de Déu flueixi a través de nosaltres cercant "allò que porta la pau i que edifica la comunitat" (Romans 14:19). Aquesta seqüència és important perquè no podem oferir allò que encara no tenim.

L'ansietat, però, ens pot robar la pau promesa. Tenim moments d'ansietat i irritabilitat i poden durar durant dies, setmanes o una temporada, però gràcies a Déu no duren per sempre. Més profund i bàsic que aquesta agitació interior és la nostra identitat com a fills i filles de Déu en unió amb Crist, habitada per l'Esperit Sant. Aquesta presència tranquil·litza els nostres cors i ens porta inexorablement, si no de manera gradual, cap a la pau.

En termes pràctics, la nostra crida a treballar per a la pau és simplement la demostració pública del que l'Esperit fa en el nostre cor: cultivar i mostrar el poder de Crist.

APLICACIÓ

En lloc de sospitar i lluitar entre nosaltres, què passaria si expresséssim paciència i bondat, suportant totes les coses en nom de Crist (1 Corintis 13:4, 7)? Què passaria si tractem els altres com ens agradaria ser tractats a nosaltres mateixos (Mateu 7:12; Lluc 6:31)? Què passaria si prenguéssim de cor les paraules de Pau: "Tingueu sempre converses agradables, i amaniu-les amb una mica de sal; sapigueu com heu de respondre a cadascú. (Colossencs 4:6)?

Podríem, per exemple, mantenir el compromís de protegir les criatures no nascudes i preservar el disseny de Déu per a la família alhora que abordem la injustícia racial i ajudem els pobres? Aquesta manera de treballar per a la pau no requereix que comprometem les nostres conviccions teològiques. Tanmateix, ens requereix emular el nostre Salvador crucificat, aquell que va demostrar amor cap als enemics (Mateu 5:44).

La nostra posició com a fills i filles de Déu ens porta cada cop més a la pràctica divina de la pau. Aquesta pau no és fàcil ni barata, però el Déu de la pau, que ha fet pujar d'entre els morts el nostre Senyor Jesús, segurament farà que prevalgui (Hebreus 13:20).