La pobresa que enriqueix

Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del cel. Mateu 5: 3

PER COMENÇAR

Mike Vetrone era un ex-traficant de drogues de la màfia addicte a l’heroïna. Es trobava tot sol, aclaparat per amenaces de mort persistents i cansat de fugir, va pensar a posar fi a la seva vida. Un matí ennuvolat al sud de Florida, Mike va passar pel seu restaurant favorit, Big Apple Bagel, per recollir el seu darrer àpat. De tornada al seu apartament, va encendre la televisió a la recerca de companyia. Va sortir un predicador que va exclamar: "La vida té una manera d'agafar-te pel coll i obligar-te a posar-te de genolls".

Mike va apujar el volum.

"Hi ha una cadena que lliga cada ànima", va exclamar el predicador, "i aquesta cadena és el pecat: una addicció de la qual la mort i la resurrecció de Jesús ens alliberen". De sobte, mentre l’evangelista de la televisió convidava els espectadors a rebre Crist, Mike va acabar cridant "Sí!" a la televisió. En aquell moment, ja no se sentia sol.

Mike ja no s'enfrontava al final de la seva vida, sinó a un nou començament.

REFLEXIÓ

Quan percebem la nostra pobresa espiritual, estem preparats per rebre les riqueses del rei. El regne no és per als avariciosos, sinó per als trencats, els que arriben al final de si mateixos i s’acosten a Déu amb les mans buides.

OBSERVACIONS

La frase "regne del cel" es reprodueix a tot Mateu i és, generalment, sinònim del "Regne de Déu". Descriu la vida veritable, pacífica, pura i alegre que es troba en comunió amb Déu. Aquestes benediccions s’enfronten als nostres ídols —els déus de la comoditat, l’èxit i l’orgull nacional— i prometen quelcom molt més gran. De fet, els ídols no són més que la paròdia profana i retorçada de la qual el regne és la realitat satisfaent. Així doncs, Jesús emmarca les seves benaurances en referència al regne: "Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el regne del cel" (Mateu 5:3; veges 5:10).

Observa com Jesús descriu el regne del cel com "d'ells". El posicionament d'aquesta paraula en la clàusula fa la sensació que el regne és per a aquest grup en particular, els pobres en l'esperit, els marginats i els oblidats. No és per a aquells que estan contents de la vida i sempre ho tenen tot controlat. No és per a aquells que creuen en ells mateixos, que tenen la capacitat natural de sortir-se'n. Com Martí Luter va proclamar al seu llit de mort, "Tots som captaires; això és cert."

APLICACIÓ

Molts dels contemporanis de Jesús esperaven un alliberador com Josuè o David, un comandant militar que venceria els romans i establiria un regne terrenal. En lloc d'això, va ser conegut com a amic dels publicans: un cercle de traïdors que s'havia alineat amb l'enemic polític.

D'acord amb l'exemple del nostre Salvador, no sempre hem de defensar-nos ni tenir l'última paraula. Els cristians que som pobres en l'esperit podem conviure amb ser maltractats i mal entesos. Podem ser com Jesús davant d’Herodes Antipes, callats. Aquesta pobresa és essencial quan tenim la temptació de censurar el nostre “enemic” que té una altra opinió sobre un tema social o polític.

Com posaràs en pràctica la pobresa en l’esperit, fins i tot entre els que busquen discutir?