Tasteu i veureu

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. Mateu 5:6

PER COMENÇAR

Tots sabem com és tenir gana. Com a nadons famolencs, ploràvem, i com a adults afamats, podem tornar-nos irritables a causa de la gana. També coneixem el tipus de fam que ens obliga a sacrificar-nos i aconseguir coses; una fam que ocupa els nostres pensaments, afecta la nostra visió i determina les nostres ambicions. Amb el temps, aquesta fam dona forma a la nostra identitat. Com diuen sovint els metges: "Som el que mengem", un axioma que és igual de cert en l'àmbit espiritual.

Quan mantenim una dieta d'ambició, egoisme, duplicitat, materialisme i infidelitat, inevitablement personifiquem aquestes qualitats. Igual que l'addicte al menjar que consumeix tot el recipient de Pringles i després passa a la terrina de gelat, podem passar de la transigència moral cap a patrons més profunds d'autodestrucció, com ara la cobdícia, la luxúria, l'enveja i els altres anomenats pecats capitals. El filòsof James K.A. Smith subratlla la necessitat de "rehabilitar" la nostra fam. És a dir, sotmetre els nostres anhels i desitjos més profunds a la supremacia de Crist.

Estem cridats a tenir fam i set de justícia.

REFLEXIÓ

La justícia que hem de buscar és la gràcia redemptora de Déu, una gràcia que beneeix la humanitat allà on més la necessitem: en relació amb Déu, en la renovació de les nostres ànimes i en les estructures de la societat.

OBSERVACIONS

La justícia de Déu manifesta la seva glòria mentre allarga la seva mà graciosa de salvació. Jesús va personificar aquesta justícia, i ara tothom qui l'abraça per fe gaudeix de la seva benedicció redemptora. Quan Mateu, el recaptador d'impostos, es va penedir, va experimentar la justícia i la benedicció de Déu. També ho van fer les prostitutes i els rebutjats com a "pecadors". Per tant, Jesús va dir als líders religiosos: "En veritat us dic que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu." (Mateu 21:31). És d'estranyar que els líders jueus intentessin arrestar-lo? Un regne alternatiu estava envaint la seva economia religiosa, de fet, el regne de Déu.

"Aquesta benedicció", diu Donald Hagner, "no s'atribueix als guanyadors, sinó als receptors". Hem de treballar de valent per resistir l'impuls natural de trobar alguna cosa dins nostre que mereixi el favor de Déu. De principi a fi som salvats per iniciativa divina. De quina altra manera podem explicar l'acceptació de Déu dels covards com Abraham, i dels adúlters i assassins com David? (Veges Romans 4:1-8.) I, per descomptat, com expliquem la nostra pròpia fe?

APLICACIÓ

En lluitar per aquest evangeli de la justificació només per la fe, els reformadors van insistir que la nostra fe no es quedava sola. Calví estava convençut que “no somiem ni amb una fe sense bones obres ni amb una justificació que es mantingui sense elles”. Units a Crist, ens trobem, per tant, amb l'obra renovadora de l'Esperit, que al seu torn dona el fruit de la justícia (Gàlates 5:22- 23).

D'aquesta manera, Jesús transforma els nostres apetits des de dins cap a fora. Una persona així, diu Martin Luter, "treballa i s'esforça contínuament amb totes les seves forces per promoure el benestar general i el comportament adequat de tothom i... ajuda a mantenir-ho i recolzar-ho amb la paraula i els fets, amb el precepte i l'exemple".

Aquells que tenen fam i set de justícia mostraran que han estat satisfets a mesura que viuen vides cada cop més justes (tot i que encara imperfectes). Tens fam i set de justícia? Com es revela aquest nou apetit a la teva vida?