Humilitat en un món hostil

Feliços els humils, perquè posseiran la terra. Mateu 5:5

PER COMENÇAR

L'any 1095, el papa Urbà II va demanar el que es coneix com a la Primera Croada per recuperar Jerusalem als musulmans. Amb un crit de Deus Vult, "Déu ho vol". Amb el mateix esperit de croada, molts conquistadors (de Portugal i Espanya) van intentar difondre el cristianisme per les Amèriques, una altra història de brutalitat en nom de Jesús. També em ve al cap la Guerra dels Trenta Anys (1618 a 1648), quan catòlics i protestants es van enfrontar al camp de batalla amb armes rudimentàries, provocant milions de morts.

Tot això ens porta a la pregunta: quin és el paper adequat del poder en la vida cristiana: el desplegament "de la força que us vindrà de dalt" (Lluc 24:49) mitjançant la qual el regne avança en aquest món?

REFLEXIÓ

El batec del cor de la humilitat és l'amor sacrificial de Déu, vist poderosament en Crist donant la seva vida. Però la humilitat no s'ha de confondre amb la feblesa. Paradoxalment, la humilitat es pot definir com una força suau, governada per l'Esperit Sant, i heretarà la terra.

OBSERVACIONS

La nostra Benaurança diu: "Feliços els humils, perquè posseiran la terra" (Mateu 5:5). El verb “posseir” apunta a un domini ferm, un do que Déu posa a les nostres mans. Però què vol dir això: posseir la terra? El salm 37 parla dels humils que posseiran la terra (la terra d'Israel). Els humils feliços són els que confien en el Senyor. Rebutgen la ira. Esperen pacientment, i Déu els recompensa amb la Terra Promesa.

Però el nostre text no diu "terra d'Israel". Jesús diu que els humils posseiran la "terra". La benedicció de Déu s'ha universalitzat. Ara el regne pertany a persones de totes les tribus, llengües i nacions. Els teòlegs anomenen el Regne "ara i encara no". L'herència completa arribarà en el futur. Però les benediccions ja han començat, inclosa la comunió íntima amb Déu... una consciència tranquil·la... pau... i fruit espiritual.

APLICACIÓ

En tot el regne de Crist, no tenim prou persones preparades per dirigir l'església de Crist amb humilitat, és a dir, amb força suau, governada per l'Esperit Sant. En canvi, molts s'asseuen i esperen que els altres liderin, decideixin i portin a terme el treball del ministeri. L'església es debilita, i el dimoni riu. En aquests moments, oblidem que Crist és un lleó, un flagell per a la religió impotent, que crida els seus seguidors a participar en una batalla espiritual.

Per veure el poder indescriptible de la humilitat, no cal mirar la humilitat en si, sinó el Senyor Jesucrist, el Rei de la humilitat que es va humiliar fins a la mort, fins i tot la mort de creu (Filipenses 2). Amb aquesta visió davant nostre, serem inspirats per servir a l'església i a casa amb una força suau, governats per l'Esperit. Aleshores, un món atrapat en tants conflictes veurà la diferència que fa una humilitat que honora Crist.