El rostre de la misericòrdia

Feliços els compassius, perquè seran compadits. Mateu 5:7

PER COMENÇAR

Van trobar morta una dona de 70 anys anomenada Marinella Beretta a Prestino, prop del llac de Como, al nord d'Itàlia. Estava asseguda a la seva taula en estat momificat quan la policia va descobrir les seves restes més de dos anys després de morir. Els veïns de la Marinella, resulta que feia almenys dos anys i mig que no la veien. Era "la solitud personificada", va escriure Massimo Gramellini, un periodista que va cobrir la història. “La gent mor sola. I vivim sols, cosa que és gairebé pitjor”.

Les paraules finals del seu article són contundents: “El misteri de la vida invisible de Marinella darrere de la porta tancada de casa seva ens ensenya una lliçó terrible. La veritable tristesa no és que els altres no s'adonin de la seva mort. És que no es van adonar que Marinella Beretta era viva".

REFLEXIÓ

Després de rebre la misericòrdia de Déu, hem de reconèixer les necessitats dels altres. És fàcil ignorar les necessitats dels nostres familiars que viuen sota el mateix sostre, per no parlar dels veïns i amics que no veiem. Però estem cridats a fixar-nos-hi

OBSERVACIONS

Jesús ens crida a observar els altres, a reconèixer amb compassió la seva necessitat. "En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor." (Mateu 9:36). Aquest és el batec del cor de la nostra benaurança: allò que Calví entenia com a patiment amb el nostre proïsme, o el que avui podríem anomenar empatia.

Manifestar la misericòrdia de Déu no produirà un petit raig de misericòrdia, sinó un diluvi massiu. "Aleshores Pere preguntà a Jesús: —Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?" (Mateu 18:21).

El perdó no és un exemple de simple benevolència; és un acte escatològic de fe i esperança. En altres paraules, en estendre el perdó als altres, demostrem la nostra creença que Crist tornarà i misericordiosament arreglarà totes les coses. La nostra salvació ens permet enfrontar-nos amb esperança a les formes més greus del mal. "Però on abundà el pecat", diu Pau, "sobreabundà la gràcia" (Romans 5:20).

APLICACIÓ

Com que només Déu pot curar completament les nostres ferides i ressuscitar els morts, hem d'adquirir el seu cor misericordiós si volem perdonar els altres. En vista d'això, Jesús va dir: "Pare, perdona’ls, que no saben el que fan" (Lluc 23:34). Hem de dir menys?

Preguem perquè el Senyor transformi els nostres cors durs que no volen perdonar. Cada vegada que estenem la misericòrdia, el perdó i la compassió en nom de Crist, un amor que perdona a un altre de la seva culpa, som testimonis del seu regnat futur, una benedicció del regne que gaudim aquí a la terra com al cel.