Romans

2ª Corintis

1ª i 2ª Timoteu

1 Corintis

1ª i 2ª Tessalonicencs

Hebreus

Gàlates

Efesis

Colossencs

1ª, 2ª i 3ª de Joan

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkACT">
 <div class="chapter ch27" data-usfm="ACT.27">
 <div class="label">27</div><div class="ms2">Viatge de Pau a Roma (27,1-28,16)#x</div><div class="s1">Comen&#231;ament del viatge</div><div class="p"> 1Quan van decidir que ens embarqu&#233;ssim#x cap a It&#224;lia, confiaren Pau i alguns altres presos a un centuri&#243; que es deia Juli, de la cohort Augusta.#x 2Vam pujar en una nau adramitena#x que anava cap a les costes de l&#8217;&#192;sia i ens f&#233;rem a la mar. Venia amb nosaltres Aristarc, un macedoni de Tessal&#242;nica.#x 3L&#8217;endem&#224; arrib&#224;rem a Sid&#243;. Juli va donar a Pau un tracte humanitari i li permet&#233; d&#8217;anar a trobar els seus amics#x i de rebre&#8217;n totes les atencions. 4Salp&#224;rem de Sid&#243; i vam navegar a recer de Xipre, perqu&#232; els vents eren contraris. 5Despr&#233;s, continuant per alta mar, vam passar enfront de Cil&#237;cia i de Pamf&#237;lia i arrib&#224;rem a Mira de L&#237;cia. 6All&#237; el centuri&#243; va trobar una nau alexandrina que anava a It&#224;lia#x i ens hi f&#233;u embarcar. 7Durant for&#231;a dies la navegaci&#243; fou lenta i ens va costar d&#8217;arribar a l&#8217;altura de Cnidos. Com que el vent encara no ens era favorable, vam navegar a recer de Creta, prop del cap de Salmone. 8El vam costejar amb dificultat i arrib&#224;rem en un indret anomenat Bells Ports, que no era lluny de la ciutat de Lasea.</div><div class="p"> 9Havia transcorregut for&#231;a temps, i entr&#224;vem ja a l&#8217;&#232;poca de la navegaci&#243; perillosa, perqu&#232; havia passat fins i tot el dia de l&#8217;Expiaci&#243;.#x Pau els advertia:</div><div class="p"> 10&#8211; Companys, estic veient que la navegaci&#243; portar&#224; mals i p&#232;rdues greus a la nau i a la c&#224;rrega, i fins i tot a les nostres vides.</div><div class="p"> 11Per&#242; el centuri&#243; feia m&#233;s cas del timoner i del patr&#243; que no pas de les paraules de Pau. 12D&#8217;altra banda, el port no era apropiat per a passar-hi l&#8217;hivern; per aix&#242; la majoria foren del parer de salpar d&#8217;all&#237; i provar d&#8217;arribar a F&#232;nix, un port de Creta que mira a garb&#237; i a mestral,#x i quedar-nos-hi durant l&#8217;hivern.</div><div class="s1">La tempesta#x</div><div class="p"> 13Es va aixecar aleshores brisa de migjorn, i, creient que podien assolir el seu objectiu, llevaren &#224;ncores i costejaren Creta de molt a prop. 14Per&#242; poc despr&#233;s es va girar del costat de l&#8217;illa una ventada forta que s&#8217;anomena gregalada;#x 15la nau fou arrossegada mar endins, i, no podent fer front al vent, ens vam abandonar a la deriva. 16Passant a frec d&#8217;una petita illa anomenada Cauda, amb prou feines pogu&#233;rem apoderar-nos del bot. 17Despr&#233;s d&#8217;hissar-lo a bord, van lligar cordes tot al voltant del casc de la nau per refor&#231;ar-lo, com a mesura d&#8217;emerg&#232;ncia; acabat, per por d&#8217;anar a encallar a la Sirte,#x van tirar a l&#8217;aigua l&#8217;&#224;ncora flotant.#x D&#8217;aquesta manera la nau va continuar anant a la deriva. 18Com que el temporal ens sacsejava furiosament, l&#8217;endem&#224; comen&#231;aren a desfer-se de la c&#224;rrega; 19i el tercer dia, els mariners, amb les pr&#242;pies mans, van llen&#231;ar al mar l&#8217;aparell de la nau.#x 20Feia dies que no es veien ni el sol ni les estrelles, i ten&#237;em a sobre un gran temporal: an&#224;vem perdent tota esperan&#231;a de salvar-nos.</div><div class="p"> 21Feia temps que no menjaven res. Llavors Pau es pos&#224; dret enmig d&#8217;ells i els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Companys, m&#233;s valia que m&#8217;hagu&#233;ssiu fet cas i no hagu&#233;ssim sortit de Creta; ens haur&#237;em estalviat aquests mals i aquestes p&#232;rdues. 22Per&#242; ara us exhorto a no desanimar-vos. La nau es perdr&#224;, per&#242; ning&#250; de vosaltres no hi deixar&#224; la vida. 23Aquesta nit se m&#8217;ha aparegut un &#224;ngel del D&#233;u a qui pertanyo i adoro, 24i m&#8217;ha dit: &#8220;Pau, no tinguis por: cal#x que compareguis davant el C&#232;sar. D&#233;u et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell.&#8221; 25Per tant, estigueu animats, companys! Confio en D&#233;u i s&#233; que es complir&#224; aix&#242; que m&#8217;ha estat dit. 26Segur que anirem a parar en una illa!</div><div class="s1">El naufragi</div><div class="p"> 27A la catorzena nit d&#8217;anar a la deriva per l&#8217;Adri&#224;tic,#x els mariners, pels volts de mitjanit, van sospitar que ens acost&#224;vem a terra. 28Llavors van calar la sonda, i donava una altura de vint braces.#x Una mica m&#233;s enll&#224;, donava una altura de quinze. 29Tement que no ens estavell&#233;ssim contra uns esculls, van tirar quatre &#224;ncores a popa i frisaven perqu&#232; es fes de dia. 30Per&#242; els mariners intentaven fugir del vaixell i ja arriaven el bot a la mar amb el pretext d&#8217;estendre les &#224;ncores de proa. 31Pau digu&#233; aleshores al centuri&#243; i als soldats:</div><div class="p">&#8211; Si aquests no es queden a la nau, no us salvareu pas.</div><div class="p"> 32Llavors els soldats van tallar les cordes del bot i el deixaren caure a l&#8217;aigua.</div><div class="p"> 33Mentrestant s&#8217;anava fent de dia i Pau animava tothom a prendre aliment. Els deia:</div><div class="p">&#8211; Avui fa catorze dies que esteu a l&#8217;expectativa i els heu passat dejuns, sense menjar res. 34Us recomano, doncs, que prengueu aliment: el necessiteu per a salvar-vos. Ning&#250; de vosaltres no perdr&#224; ni un sol cabell.</div><div class="p"> 35Havent dit aix&#242;, prengu&#233; pa, digu&#233; l&#8217;acci&#243; de gr&#224;cies a D&#233;u davant de tothom, el part&#237; i comen&#231;&#224; a menjar.#x 36Llavors tots es van animar i prengueren aliment. 37En aquell vaixell, &#233;rem&#160;dues-centes setanta-sis persones. 38Quan hagueren menjat prou, van treure pes a la nau llen&#231;ant el blat al mar.</div><div class="p"> 39Quan es va fer de dia, no sabien identificar aquella terra;#x tan sols distingien una badia amb una platja i van&#160;determinar d&#8217;acostar-hi la nau. 40Van&#160;desfer les &#224;ncores i les abandonaren a la mar; afluixaren tamb&#233; els lligams dels timons, hissaren al vent la vela del trinquet i posaren proa cap a la platja, 41per&#242; van xocar contra un banc de sorra i la nau s&#8217;hi va encallar. La proa, clavada a la sorra, va quedar imm&#242;bil, mentre la popa s&#8217;anava desfent per la viol&#232;ncia de les onades.</div><div class="p"> 42Llavors els soldats, tement que algun dels presos s&#8217;escaparia nedant, van decidir matar-los. 43Per&#242; el centuri&#243;, que volia salvar Pau, es va oposar a la seva decisi&#243; i orden&#224; que es tiressin a l&#8217;aigua i guanyessin la costa, primer els qui sabien nedar, 44i despr&#233;s els altres, agafats a les fustes i desferres de la nau. Aix&#237; tots van arribar a terra sans i estalvis.</div>
 </div>
 </div>
</div>

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkACT">
 <div class="chapter ch28" data-usfm="ACT.28">
 <div class="label">28</div><div class="s1">Pau a l&#8217;illa de Malta</div><div class="p"> 1Un cop salvats, vam saber que el nom de l&#8217;illa era Malta. 2Els naturals de l&#8217;illa ens tractaren amb una humanitat poc corrent. Com que plovia i feia fred, van encendre un gran foc i ens hi feren acostar. 3Pau havia arreplegat un manat de branques i, al moment de tirar-lo al foc, un escur&#231;&#243; que fugia de l&#8217;escalfor se li agaf&#224; a la m&#224;. 4Quan els naturals de l&#8217;illa veieren l&#8217;animal penjat a la m&#224; de Pau, es deien entre ells:</div><div class="p">&#8211; Segur que aquest home &#233;s un assass&#237;: s&#8217;havia salvat de la mar, per&#242; la just&#237;cia divina no permet que visqui.</div><div class="p"> 5Tanmateix, Pau es va espolsar l&#8217;animal sobre el foc i no va sofrir cap mal.#x 6Ells esperaven que d&#8217;un moment a l&#8217;altre s&#8217;inflaria o cauria mort. Per&#242; despr&#233;s d&#8217;esperar molt, veient que no li passava res d&#8217;estrany, van canviar de parer i comen&#231;aren a dir que era un d&#233;u.#x</div><div class="p"> 7No lluny d&#8217;aquell indret, hi havia la propietat de l&#8217;home m&#233;s important de l&#8217;illa#x, que es deia Publi. Ell ens va acollir i ens allotj&#224; amablement tres dies a casa seva. 8Justament el pare de Publi feia llit, malalt de febres i disenteria. Pau entr&#224; a veure&#8217;l, va pregar per ell#x tot imposant-li les mans#x i el va guarir. 9Despr&#233;s d&#8217;aquest fet, anaren venint els altres malalts de l&#8217;illa i tamb&#233; eren curats.#x 10Tots ells ens ompliren d&#8217;atencions i, a l&#8217;hora d&#8217;embarcar-nos, ens van proveir de tot el necessari.</div><div class="s1">Pau arriba a Roma</div><div class="p"> 11Al cap de tres mesos#x ens vam fer a la mar en una nau alexandrina que duia per ins&#237;gnia els Dioscurs#x i havia passat l&#8217;hivern a l&#8217;illa. 12Vam atracar a Siracusa i l&#8217;escala va durar tres dies.#x 13D&#8217;all&#237; vam llevar &#224;ncores i an&#224;rem fins a R&#232;gium.#x Un dia despr&#233;s es va girar migjorn, i el segon dia vam arribar a Put&#232;ols,#x 14on vam trobar alguns germans,#x que ens demanaren de quedar-nos amb ells set dies. Aix&#237; vam arribar a Roma. 15Des d&#8217;all&#224; els germans, informats de la nostra arribada, havien vingut a rebre&#8217;ns fins al F&#242;rum d&#8217;Api i Tres Tavernes. Pau, en veure&#8217;ls, va donar gr&#224;cies a D&#233;u i s&#8217;anim&#224;.</div><div class="p"> 16Quan hagu&#233;rem entrat a Roma, Pau va rebre l&#8217;autoritzaci&#243; de viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava.#x</div><div class="s1">Pau a Roma</div><div class="p"> 17Tres dies despr&#233;s, Pau va convocar els principals dels jueus.#x Quan estigueren reunits, els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Jo, germans, sense haver fet res contra el nostre poble o contra les normes dels pares, he estat detingut a Jerusalem i posat en mans dels romans.#x 18Aquests em van interrogar i volien deixar-me en llibertat, perqu&#232; no havia com&#232;s cap delicte que meresqu&#233;s pena de mort.#x 19Per&#242; els jueus s&#8217;hi van oposar, i em vaig veure obligat a apel&#183;lar al C&#232;sar, tot i que no tenia res de qu&#232; acusar els de la meva naci&#243;.#x 20Per aquest motiu, doncs, he demanat de veure-us i parlar-vos, ja que porto aquesta cadena per ra&#243; de l&#8217;esperan&#231;a d&#8217;Israel.#x</div><div class="p"> 21Ells li respongueren:</div><div class="p">&#8211; Nosaltres no hem rebut de Judea cartes sobre tu,#x i cap dels germans que n&#8217;han vingut no ens ha dit ni ens ha explicat de tu res de mal. 22Per&#242; desitjar&#237;em sentir dels teus llavis el que penses, perqu&#232;, d&#8217;aquesta secta,#x prou sabem que pertot arreu troba oposici&#243;.</div><div class="p"> 23El dia que li havien assenyalat, anaren a trobar-lo, bastants m&#233;s que abans, al lloc on s&#8217;allotjava. Pau, en la seva exposici&#243;, donava testimoni sobre el Regne de D&#233;u,#x i mirava de conv&#232;ncerlos#x sobre qui era Jes&#250;s a partir de la Llei de Mois&#232;s i dels Profetes.#x Tot plegat va durar del mat&#237; fins al vespre. 24Els uns creien el que ell deia, mentre que els altres es resistien a creure.#x 25Ja se separaven, desavinguts entre ells, quan Pau va dir solament aix&#242;:</div><div class="p">&#8211; S&#243;n ben certes les paraules que l&#8217;Esperit Sant adre&#231;&#224; als vostres pares per boca del profeta Isa&#239;es:</div><div class="q1"> 26 &#187;V&#233;s a dir a aquest poble:</div><div class="q1"> Escoltareu, per&#242; no comprendreu;</div><div class="q1"> mirareu b&#233;, per&#242; no hi veureu.</div><div class="q1"> 27 S&#8217;ha fet insensible,</div><div class="q2"> el cor d&#8217;aquest poble!</div><div class="q1"> S&#8217;han tapat les orelles,</div><div class="q1"> han tancat els ulls,</div><div class="q1"> no fos cas que els seus ulls hi veiessin,</div><div class="q1"> les seves orelles hi sentissin,</div><div class="q1"> el seu cor comprengu&#233;s</div><div class="q1"> i es convertissin.</div><div class="q1"> I jo els guariria! # x </div><div class="p"> 28&#187;Sapigueu-ho, doncs: aquesta salvaci&#243; de D&#233;u ha estat enviada als pagans; ells s&#237; que escoltaran!#x</div><div class="p">(29) #x 30Pau es va quedar dos anys sencers a l&#8217;allotjament que havia llogat i rebia tots els qui l&#8217;anaven a trobar.#x 31Els anunciava el Regne de D&#233;u#x i els instru&#239;a sobre el Senyor Jesucrist, amb tota valentia i sense cap impediment.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

FetsMostra

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats