El ParenostreMostra

Protecció

No permetis que caiguem en la temptació, i allibera’ns del mal.

La Bíblia es dona per descomptat que estem en una lluita contra el mal i que aquesta és una batalla que no simplement ens implica resistir alguna mena de principis abstractes del mal, sinó també el mal en forma personal. La idea d’algun poder maligne i intel·ligent del mal que opera al món actual és una cosa que molt poques persones, tret que siguin religioses, prenguin seriosament. Tenint en compte les proves del mal al món avui, trobo que això és una mica sorprenent. Probablement hi ha diverses raons per a aquest rebuig: sovint el mal és una caricatura (pensa en el diable vestit de roig amb una forca) o un abús com els casos tràgics d'exorcismes que surten malament, o les afirmacions d'estil, "El diable m'hi va obligar a fer-ho."

De fet, comencem amb aquesta frase curiosa el malvat. Les versions bíbliques més antigues del Parenostre tenien la idea que ens hem de ser “alliberats del mal” com si es tractés d’una mena d’estat filosòfic abstracte. Hi ha un acord general, però, del que parla Jesús aquí és l’alliberament d’un malvat. Ara hi ha molts problemes aquí i et refereixo al meu llibre sobre el Parenostre per obtenir un tracte més detallat. No obstant això, sembla que ser un "cristià bíblic" consistent, hem de creure en la presència al món d'alguna entitat espiritual malvada, infinitament inferior a Déu, però capaç d'oposar-se a ell i qui és un adversari maliciós i poderós dels creients. De fet, amb el món com és, sovint és més fàcil creure en l’existència d’un diable que no pas creure en un Déu bo.

El malvat aquí s'esmenta com a agent de la temptació. Això també necessita un tracte acurat. Un perill és que ens imaginem que és Déu mateix qui provoca la temptació i que, en el Parenostre, demanem a Déu "que s'afluixi". Potser la millor manera de veure aquesta clàusula és distingir entre proves i temptació. Les proves, siguin físiques o espirituals, són una cosa positiva. Passar una prova és una cosa que és encoratjadora i ens permet adonar-nos que hem crescut. No obstant això, si Déu pot utilitzar una prova per fer-nos créixer, el diable pot convertir-la en una temptació per trencar-nos.

Ens pot ajudar a pensar que el que parla aquest passatge és una cosa que es pot descriure alhora com a temptació i proves. Des del punt de vista de Déu, el que estem rebent és una prova per demostrar la qualitat de la nostra fe; si passem la prova, ens podem animar amb aquest signe del nostre creixement espiritual. Però si suposem l’existència del diable, es pot veure la mateixa prova des d’una perspectiva diferent; si fracassem, hem patit una derrota en la nostra fe cristiana.

Llavors, què preguem aquí? Simplement, estem pregant que, davant de la temptació o les proves que triomfem i no caiguem. Preguem que Déu ens ajudi a resistir els reptes del malvat. Permet-me oferir tres suggeriments aquí.

Primer, hauríem de reconèixer que cada dia, en tots els sentits, hi ha proves i temptacions que es dirigeixen cap a nosaltres. Hem d’estar preparats.

En segon lloc, no ens enfrontem al malvat indefens. Déu ha donat als seus fills l’Esperit Sant per ajudar-los. És un acte de bogeria increïble intentar fer front a una mena de temptació seriosa sense recórrer a aquell que Déu ha donat als seus fills per defensar-los.

En tercer lloc, és una tàctica clàssica del "malvat" que quan caiem, i tots caiem en algun moment o altre, intenta fer-nos creure que, amb aquest fracàs, hem acabat definitivament amb Déu. En realitat, si som fills de Déu, tot i que el nostre fracàs en aprovar la prova fa mal al nostre Pare Celestial, no és motiu que ens rebutgi. El nostre fracàs en passar la prova no destrueix la naturalesa de la nostra relació amb el nostre Pare Celestial (continuem sent els seus fills), però fa malbé la qualitat de la nostra relació.