El ParenostreMostra

Propòsit

Vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel.

Hi ha dues grans preguntes a la vida. El primer és personal: per a què soc aquí? La segona és universal: on va el món? Aquestes són les preguntes estil "de què serveix?" i són molt importants. Al cap i a la fi, molta gent ha arribat a la conclusió, tristament i de mala gana, que no té sentit ni la vida ni l'univers. I creure que l'existència no té sentit és increïblement trist; és una idea que soscava qualsevol empenta o determinació. El millor que pots fer és trobar una manera de passar el temps de la manera més agradable possible.

Aquesta clàusula del Parenostre nega tota aquesta idea de manca de sentit i, en canvi, ofereix un propòsit tant per a nosaltres com per al món. Aquí Jesús es refereix al regne i val la pena assenyalar que el regne de Déu i el regne del cel són el mateix. Molts lectors de la Bíblia es troben una mica desconcertats aquí perquè hi ha relativament poques referències al regne a l'Antic Testament i no moltes més un cop superes les pàgines de Mateu, Marc i Lluc. Tanmateix, la realitat és que, tot i que l'Antic Testament parla poc del regne, sí que parla molt del rei. Allà Déu és el Rei de tot el món i el problema del gènere humà és que els éssers humans ignoren el seu domini; estem en rebel·lió contra el Rei i el seu regne.

El Nou Testament recull aquestes idees i deixa clar que ara, amb l'arribada de Jesús, el regne s'ha fet accessible per a tothom. El regne és en qualsevol lloc, i qualsevol vida, que estigui sota l'autoritat de Jesús; és a cada lloc on s'accepta el domini de Déu en la vida dels homes i les dones. Formar part del regne és ser algú o un lloc on s'accepta l'autoritat de Déu i es fa la seva voluntat. De moment, això només passa al cel, però un dia se'ns promet que s'acabarà la rebel·lió de la raça humana i que l'autoritat de Déu serà obeïda a tot l'univers.

Aquesta idea del regne és important perquè els éssers humans tendim a pensar que existim en algun tipus de territori espiritualment neutral en el qual som independents. De fet, la posició de la Bíblia és que no hi ha neutralitat: aquest món és un camp de batalla on els poders del mal i el maligne (del qual més endavant) exerceixen, o pretenen exercir, una autoritat suprema sobre tot. Quan algú posa la seva fe en Jesús i es fa cristià, passen moltes coses; una cosa que és extraordinàriament important és que canviï la seva lleialtat d'aquest món al gloriós regne de Déu.

Aquesta pregària, doncs, és que el mal sigui derrotat, que un dia, potser abans del que ens pensem, aquest món serà un lloc on les úniques coses que passen són les bones, correctes i alegres que Déu vol que passin. El soroll discordant del nostre món donarà pas a la perfecta harmonia del cel.

Tot i que sempre hem d'enfocar el futur del nostre univers a llarg termini i anhelar aquell gran dia en què tot anirà eternament bé, mentrestant hem de viure del dia a dia. Pregar aquesta part del Parenostre significa que personalment hem de prendre decisions i prendre accions per donar suport al rei i al regne. Podem pregar a favor i en contra de les coses. Per tant, hem de pregar per coses que ajudin a aplicar els valors del regne: per exemple, actes de bondat i misericòrdia i paraules de veritat i gràcia. També podem pregar contra les coses que s'oposen al regne de Déu: la cobdícia, l'odi, la luxúria, etc. Per descomptat, no hem de ser inconsistents. No podem pregar perquè els nostres companys o veïns mostrin els valors del regne sense que intentem viure'ls a la nostra pròpia vida.

Pregar aquesta part del Parenostre de manera significativa és mirar tot el que hi ha a les nostres vides i al nostre món i proclamar sobre tot: "Senyor, fes-te càrrec: que aquest món esdevingui més com el cel i les nostres vides més celestials!"