Pregàries perillosesMostra

Envia'm

Com a pastor durant diverses dècades, he vist de primera mà les peticions de pregària més íntimes de milers de persones. Cada setmana, centenars de necessitats inunden la nostra església, des de targetes d'oració en les nostres reunions fins a trucades telefòniques durant la setmana o peticions en línia a través de les xarxes socials o l'aplicació de la nostra església. Així que no et sorprendràs de saber que la frase més freqüent que escolto cada setmana és una que estic encantat de complir: "Pastor, si us plau prega per . . .?"

Ho considero un privilegi, un honor i una alegre responsabilitat de fer una pausa i portar una necessitat davant el tron de Déu, demanant-li que tingui misericòrdia, que es mogui, que guiï, que proveeixi, que actuï, que faci un miracle per a les persones que conec i estimo. Cada setmana algú demana que Déu guareixi una persona estimada del càncer, que ajudi a un veí a trobar una feina, o que restauri un matrimoni ferit. Els estudiants demanen oració per entrar a la universitat de la seva elecció, per ajudar a pagar aquesta universitat, o per fer front al dolor del divorci dels seus pares. Algunes persones preguen per un cònjuge. Altres demanen ajuda per perdonar a una persona que els ha fet mal.

Encara que que les peticions varien, la gent demana a Déu que faci alguna cosa per ells o algú que estimen. Déu, ajuda'm. Déu, ajuda a algú que estimo. Senyor, necessito.... Pare, si us plau pots fer...?

Déu, fes alguna cosa per mi.

Si us plau escolta'm... definitivament hauríem de pregar d'aquesta manera. Sempre hem de invocar la presència de Déu, el poder de Déu, la pau de Déu a intervenir en les nostres vides. Hem de demanar a Déu que faci miracles per nosaltres. Hem de pregar per als nostres éssers estimats i recordar-nos com Déu pot moure's en les seves vides. Hauríem de buscar el Senyor per a totes les nostres necessitats.

Però no hauríem d'aturar-nos aquí

I si en lloc de demanar a Déu que faci alguna cosa per a nosaltres, fem una pregària perillosa d'auto-negació i disponibilitat al nostre Pare celestial?

Què passaria si preguéssim potser la pregària més perillosa de totes?

"Envia'm, Senyor. Utilitza'm."

Isaïes va fer aquesta pregària de disponibilitat sense reserves en presència de Déu. El profeta de l'Antic Testament relata la seva trobada amb el Sant quan Déu li va preguntar: "Qui hi enviaré, qui hi anirà?" (Isaïes. 6:8a) I sense conèixer els detalls, sense saber quan ni on, Isaïes va pregar aquesta impressionant pregària que li va canviar la vida: "Aquí em tens. Envia-m'hi" (Isaïes. 6:8b).

Adonat que Isaïes no va demanar cap detall. No va preguntar a Déu on. O quan. O què passaria. És per això que aquesta pregària pot semblar tan perillosa. "Déu, envia-m'hi. Utilitza'm. No demano detalls. No necessito saber els beneficis. O si serà fàcil. O si gaudiré. Pel qui ets: el meu Déu, el meu rei, el meu Salvador; confio en tu. Com que ets sobirà sobre l'univers, et rendeixo la meva voluntat, cada part de mi. Pren-me la ment, els ulls, la boca, les orelles, el cor, les mans, i els peus i guia'm cap a la teva voluntat. Confio en tu. Déu, la meva resposta és sí. Ara quina és la pregunta?"

Imagina si pregues d'aquesta manera. Estàs fart de pregàries sense risc? Estàs cansat de viure per coses que no importen? Menysprees el cristianisme de mig gas i tebi? Llavors fes la pregària perillosa

Aquí em tens, Senyor.

Envia-m'hi