Pregàries perillosesMostra

Revela les meves Pors

Què és el que et provoca ansietat? Nerviosisme? Inquietud? Por?

No parlo de les pors externes típiques com de les serps, aranyes, o la por a volar. Vull saber què no et deixa dormir a la nit, aquelles coses que et donen voltes al cap i que no pots callar. Coses com perdre la teva feina. No casar-te. O estar atrapat en un matrimoni dolent. Que la teva salut falli. Buidar el teu compte d'estalvis només per sobreviure.

No sabem exactament quines pors exactes passaven pel cap de David, però està clar que es preocupava de la seva seguretat i potser del seu futur. Perquè després de demanar a Déu d'examinar el seu cor, la pregària de David va ser de, "conèixer els meus afanys" (Ps. 139:23). Volia compartir les seves pitjors pors amb Déu. Per afrontar-los i posar-los un nom. Per confiar que Déu era més gran que qualsevol por que David pogués imaginar.

Estàs disposat a pregar aquesta oració? "Senyor, revela el que ha empresonat la meva ment. Ensenya'm el que més em fa por. Endavant, ajuda'm a afrontar el que em terroritza."

De què tens por importa.

Anys enrere, vaig tenir una revelació sobre aquest tema que em va tocar d'una manera molt personal. Déu em va mostrar que el que em feia més por revelava on tenia menys confiança en Déu. Després del naixement de la nostra tercera filla, l'Anna, l'Amy va començar a tenir dificultats físiques. Al principi, pensàvem que era només fatiga, però quan la meitat del seu cos es va adormir, teníem por que fos una cosa molt pitjor. Un metge darrere de l'altre, ningú va poder donar respostes. A mesura que els seus símptomes seguien empitjorant, la meva confiança en Déu va començar a debilitar.

Aquesta por encadenaven altres, i a la nit els meus pensaments es descontrolaven totalment. I si l'Amy tingués una malaltia perillosa? I si jo la perdés? No podria criar els nostres fills sense ella. No seria capaç de seguir liderant l'església. No voldria continuar. Llavors em vaig adonar de cop. Les coses que em mantenien despert a la nit eren les coses que no confiava que Déu pogués controlar. Jo m'hi aferrava, les rumiava, tractava de trobar una manera de controlar-les, de resoldre tots els meus problemes, i planificar per a cada contingència. Afortunadament, per la gràcia de Déu, l'Amy va anar millorar fins a estar en plena forma, però les seves dificultats van exposar una de les meves pitjors debilitats. La por m'havia consumit.

Què passa amb tu? Quines són les coses a que t'aferres fins i tot mentre les permets terroritzar-te? Quines pors amagues a Déu?

Pensa-hi. Si estàs atrapat por la por sobre el futur del teu matrimoni, això és una indicació que no confies completament en Déu amb el teu matrimoni. Si estàs aclaparat de preocupació sobre com pagaràs els teus rebuts, això revela que potser no confies en Déu com al teu proveïdor. Si la preocupació per la seguretat dels teus fills et paralitza, podria ser que no confies en Déu per mantenir-los fora de perill?

A mesura que Déu revela les teves pors, també construirà la teva fe. El necessites. Necessites la seva presència. Necessites el seu poder. Necessites el seu Esperit guiant-te. Necessites que la seva Paraula t'enforteixi.

El què més et fa por et mostra on necessites créixer amb Déu. De què tens por? Quins són els teus afanys?

Què t'està mostrant Déu?

On necessites créixer en la fe?

Confia en ell.