Pregàries perillosesMostra

Incomoda'm

El que preguem és important. Però no tan sols és important, sinó és revelador.

El contingut de les nostres pregàries diu més sobre nosaltres i la nostra relació amb Déu del que la majoria de gent podria imaginar. El que preguem reflecteix el que creiem de Déu. Si la majoria de les nostres pregàries són per "nosaltres mateixos" o "el que ens importa", llavors el contingut de les nostres pregàries comunica el que creiem, en el fons, que Déu existeix principalment per a nosaltres.

Llavors, pren un moment i fes una auditoria de les teves pregàries. Pensa en tot el que has pregat recentment, no tota la teva vida, només els últims set dies. Considera fer apunts en una llibreta o escriure notes al telèfon i fer la llista de totes les coses diferents que has demanar que faci Déu en l'última setmana. Pren-te un moment i pensa-hi una mica. Te'n recordes? Per què has pregat? Què li has demanat a Déu que faci?

Ara respon honestament. Si Déu deia que sí a cada pregària que has fet en els últims set dies, com seria el món de diferent?

Si les teves pregàries eren normals, sense risc, llavors potser hauries tingut un bon dia, arribat sa i estalvi, o gaudit d'un àpat beneít d'hamburguesa doble amb formatge, patates fregides, i Cola Light.

Durant anys, si hagués fet una auditoria de les meves pregàries, els resultats haurien estat depriments. Si Déu hagués fet tot que li havia demanat que fes durant tot una setmana, el món no hauria estat gens diferent. Sincerament, algunes setmanes no hauria pregat per res. Altres setmanes, podria haver pregat, però les pregàries només es tractaven de mi, i això no canvia gaire en el gran esquema de les coses.

Les meves pregàries eren massa segures

Tenia accés al Creador i Sustentador de l'univers. El Gran Jo Sóc. L'Alfa i l'Omega. El principi i el final. El Déu tot poderós, sempre present, que pot enviar foc des del cel, tancar les boques dels lleons famolencs, o calmar una tempesta furiosa. I tot el que li demanava que fes era mantenir-me sa i estalvi i ajudar-me a tenir un bon dia

Durant anys, mai volia ser interromput. Però després de fer pregàries més perilloses, vaig descobrir que els suaus impulsos de Déu interrompien regularment els meus plans egoistes i Ell em dirigiria cap a la seva voluntat eterna.

La meva fe és més forta.

La meva vida és més rica.

El meu cor és més ple.

Pensa en què podria ser diferent si preguessis amb més transparència. Si t'arrisquessis més. Si estiguessis més obert al que Déu podria fer dins teu en lloc d'esperar que faci alguna cosa per tu. I si fessis pregàries més agosarades? Si somiessis més gran? Si perseguissis Jesús audaçment amb una fe atrevida i entregada?

És hora de canviar la teva manera de pregar. És hora d'abandonar les pregàries segures, còmodes, predictibles i fàcils de pregar. És hora de pregar amb coratge, d'arriscar-te, d'obrir-te a prendre un camí diferent cap a un millor destí. És hora de començar a fer pregàries perilloses. És hora de ser incomodat.

Si realment vols fer una diferència a la terra, necessites poder del cel. Si vols que la teva vida importi, és hora de fer pregàries grans, atrevides i valentes.

Busca a Déu i somia en gran. Rebutjar la por de fracassar. És hora d'aventurar-te. De confiar. D'atrevir-te. De creure. La teva vida no sempre semblarà segura. I caldrà fe. Però sense fe, és impossible complaure a Déu.

Què esperes

Apren més sobre el nou llibre de Craig Groeschel, Dangerous Prayers.