Pregàries perillosesMostra

Que es faci la teva voluntat

En comptes de pregàries llargues, eloqüents i sorolloses, les que emocien Déu són simples, autèntiques i sinceres. Però simple no és el mateix que sense risc. I aquesta és la raó per la qual em sento obligat a escriure aquest pla. L'error més gran que vaig cometre en la meva vida de pregària, la raó per la qual les meves pregàries eren tan patètiques és perquè pregava sense córrer cap risc. Jo estava en una zona de confort amb Déu. No era ni fred ni calent. Les meves pregàries eren tèbies. Però les pregàries sense risc i tèbies no ens acosten a Déu ni ens ajuden a revelar el seu amor a aquest món

La pregària és inherentment perillosa. Em vaig adonar d'aquesta idea sobre la pregària de cop, mentre llegia sobre Jesús parlant amb el seu Pare al hort de Getsemaní, poc abans de donar la seva vida a la creu. Sabent el que li havia de succeïr, Jesús va preguntar a Déu si hi havia alguna altra manera. Llavors Jesús, no un deixeble normal ni un personatge de la Bíblia, sinó J-E-S-Ú-S, el Fill de Déu, va fer una pregària de submissió vulnerable i perillosa: "Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva" (Lluc 22:42).

Jesús mai ens demana que fem una cosa que no faria ell mateix. Ens crida a una vida de fe, no a una vida de comfort. En lloc de venir a ell per a un estil de vida més segur, més fàcil i lliure d'estrès, el Fill de Déu ens desafia a arriscar-nos a estimar els altres més que nosaltres mateixos. En lloc de gaudir dels nostres desitjos diaris, ens crida a negar-los per assolir alguna cosa eterna. En lloc de viure pel que volem, ens diu que prenguem les nostres creus diàriament i seguim el seu exemple.

Em preocupa que, per a molta gent, pregar és com comprar un numero de loteria, una oportunitat de tenir una vida aquí a la terra que estigui lliure de problemes, lliure d'estrès, sense dolor. Per a altres, pregar no és més que una rutina sentimental, com recitar lletres de las cançons favorites o un estimat poema infantil. Altres preguen només perquè se senten culpables si no ho fan.

Però cap d'aquestes pregàries reflecteixen la vida que Jesús va venir a donar-nos.

En lloc d'això, ens va cridar per deixar-ho tot per seguir-lo

Jesús no només va desafiar a altres a deixar les seves pròpies voluntats enrere. També va viure una fe perillosa. Tocava els leprosos. demostrava gràcia a les prostitutes. I romania davant el perill amb valentia. Després ens va dir que podíem fer el que va fer i més.

I per això no podem conformar-nos simplement amb demanar a Déu que beneeixi el nostre menjar o "que sigui amb nosaltres avui".

La Bíblia ens diu que podem apropar-nos "confiadament al tron de la gràcia de Déu (Heb. 4:16a BCI). No hem d'apropar-nos tímidament o sentir-nos incòmodes, podem venir davant d'ell amb confiança, seguretat i audàcia. Quan preguem d'aquesta manera, llavors "ens concedeixi, quan sigui l'hora, la gràcia i l'ajuda que necessitem" (Heb. 4:16b BCI).

Les teves pregaries importen.

Com pregues importa.

Què pregues importa.

Les teves. Pregàries. Mouen. Déu.