Isaïes 6:1-8

L’any de la mort del rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron molt elevat. Els plecs del seu mantell omplien el santuari. Uns serafins l’assistien. Cada un tenia sis ales: dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus i dues per a volar. Cridaven l’un a l’altre: – Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria. El ressò d’aquell crit feia tremolar els brancals de les portes, i el santuari s’omplia de fum. Jo vaig dir: – Ai de mi! Estic perdut! Jo, que sóc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el Rei, el Senyor de l’univers! Aleshores volà cap a mi un dels serafins duent a la mà una brasa que havia pres amb uns molls de damunt l’altar. Em va tocar la boca i digué: – Ara que això ha tocat els teus llavis, ha desaparegut la teva culpa, ha estat esborrat el teu pecat. Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: – Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà?