EsterMostra

En els darrers capítols d'Ester ens hauríem de sentir alhora alleujats i inquiets. El poble de Déu a Pèrsia està a punt de ser salvat a través d'una sèrie d'inversions dramàtiques, però diversos detalls de la història són preocupants.

Aman ha mort, però el seu edicte que demana l'extermini dels jueus continua vigent. La reina Ester demana al rei que reverteixi l'edicte, i Xerxes dóna a Ester i Mardoqueu el poder de fer-ho. Escriuen una inversió paraula per paraula de l'edicte d'Aman, permetent als jueus defensar-se i venjar-se dels seus enemics el 13è dia d'Adar. Però Mardoqueu, en comptes de mostrar-se solidari amb el seu poble, surt del palau de Xerxes vestit com un rei persa. Però aleshores, a mesura que s'escampen les notícies de la revocació d'Aman i Mardoqueu, els perses de tot l'imperi de Xerxes es converteixen en jueus i es mostren solidaris adorant el Déu d'Israel.

I quan arriba el 13 d'Adar, els enemics que esperaven destruir els jueus són ells mateixos destruïts. Tot i que l'edicte de Mardoqueu ho va permetre, ens diuen que els jueus no van robar. Aquesta no és una guerra de venjança sinó una guerra que reverteix el pecat del primer rei d'Israel, Saül. En contradicció directa amb els manaments de Déu, Saül va salvar l'avantpassat dels fills d'Aman i va saquejar la seva terra. Quan els jueus assoleixen el poder a Pèrsia, tenen cura de no repetir els mateixos pecats del regne de Saül. Però val la pena assenyalar que Déu no ha aprovat ni ordenat aquesta nova guerra.

A més, Ester demana un dia addicional de venjança a la capital persa i que els cadàvers dels fills d'Aman s'exhibeixin públicament, empalats als arbres, al costat del seu pare. Aleshores Mardoqueu formalitza aquesta celebració amb una festa igual que les festes perses que van començar la història d'Ester. La festa s'anomena Purim després dels lots utilitzats per Aman; ja no són objecte de mort, sinó de vida i de victòria. Però, com la guerra no sancionada, Purim és l'única festa jueva de l'Escriptura no establerta directament per Déu. El llibre acaba amb Xerxes encara al seu tron i Mardoqueu elevat a la seu del poder que Aman va utilitzar per planejar la destrucció del jueu.

Ester i Mardoqueu són herois, però les seves accions sovint són inquietants. Ester amaga la seva procedència jueva i abandona les lleis jueves. Tots dos vesteixen els adorns de l'imperi persa i tenen noms derivats dels déus perses. No els passa pel cap cap dilema moral quan l'Ester entra a l'habitació del rei per "agradar-lo". Ester demana que els cossos dels fills d'Aman siguin avergonyits públicament després d'un dia de venjança no provocada. I Mardoqueu, actuant com només Déu ho ha fet fins ara a les Escriptures, estableix una festa per a tot el regne. A tota aquesta ambigüitat moral, s'afegeix que a mesura que els nostres herois actuen com els perses, els perses comencen a adorar com els jueus.

De manera desgarradora, el món d'Ester és un món que reconeixem, un món on Déu sembla silenciós i un món on els que tenen el poder d'actuar en nom de Déu sovint actuen com els governants que els oprimeixen. Pertanyem a un món on les esglésies que porten la gent a començar a actuar com Jesús són les mateixes esglésies que actuen com l'abusiu Xerxes.

Però la millor notícia que ofereix un llibre moralment ambigu com Ester és que Déu no està limitat en el seu poder per fer el bé i per salvar, fins i tot quan tota la gent fa mal. I la mort de Jesús demostra el mateix punt. Abans que Jesús morís, els líders d'Israel el volien mort. Les elits de Roma eren covards. La multitud tenia fam de sang. I malgrat totes les bones accions i miracles que els deixebles de Jesús havien vist i fet, tots el van trair, el van negar o el van abandonar. Però igual que els esdeveniments d'Ester, el poder de Déu no estava limitat per les accions d'aquests homes i dones. En canvi, el mal, el caos i l'ambigüitat moral van proporcionar l'escenari per a la resurrecció i la prova que Déu pot revertir la mort en una eternitat de victòria i vida.

Prego que l'Esperit Sant us obri els ulls per veure el Déu que no està limitat pel mal humà. I que veieu Jesús com aquell que mor per revertir la mort a la vida.