Quan la fe falla: 10 dies de trobar Déu a l'ombra del dubteMostra

A l'Èxode, quan Déu va dir a Moisès que es descalcés, va ser perquè estava trepitjant terra sagrada. Quina sorpresa deu haver tingut! Coneixia bé aquella zona del desert. Hi havia caminat durant quaranta anys com a pastor. Per a Moisès, era on treballava. En la seva ment només era terra normal, polsosa, brut i trepitjada per ovelles. Però Déu va dir que era sant.

Què passa si la terra on et trobes ara està amarada de santedat? I si cada detall de la teva vida està impregnat per la silueta de Déu? Què passa si la mateixa atmosfera que t'envolta està impregnada per la seva veu?

Déu parla. És possible que no sigui de la manera que esperes.

• Parla a través d'altres persones. Fins i tot els que et molesten.

• Parla a través de les arts: bons llibres, música, poesia, cançons i fotografia.

• Pot parlar a través dels somnis. . . .

• Parla a través de la creació, mentre inhalem la bellesa del que va crear.

• Parla a través de la convicció i amb la sensació persistent que alguna cosa no funciona. (De vegades el problema no és el silenci de Déu sinó el so eixordador del pecat. El pecat vol ser la veu més forta de la nostra vida. No ho permetis.)

• Parla a través del nostre dolor.

• Parla en la nostra pèrdua.

• Fins i tot parla en el nostre dubte.

Si Déu existeix, aleshores no existeix la terra normal. Tot és sagrat. Aquest moment, ara mateix, siguis on siguis, és sagrat. Déu et convida a descalçar-te i a enfonsar els dits dels peus i adorar.

Ell és aquí.

Les empremtes dactilars de Déu estan per tota la teva vida.