Quan la fe falla: 10 dies de trobar Déu a l'ombra del dubteMostra

No puc evitar preguntar-me si mirem la Bíblia de manera equivocada. Potser hem estat tan obsessionats amb creure que un llibre antic resol totes les nostres qüestions històriques, culturals, científiques i morals que el dubte és inevitable. Però, què passa si el seu objectiu principal no és la certesa intel·lectual sinó portar-nos a una relació productiva amb Déu?

Potser hem de veure la Bíblia no tant amb ulls moderns (Com pot ser racional?) o els ulls postmoderns (Com em parla?). Potser l'hem d'acceptar tal com és: un llibre excèntric, estrany, difícil, desafiant, inspirador, acollidor i que trenca paradigmes que, pàgina per pàgina, història per història, culmina en la persona de Jesús.

I si això és cert, com qualsevol relació, cal temps.

Necessitem perseverança per aprofundir més enllà de la seva antiga i dura superfície i així descobrir la veritat.

I necessitem molta humilitat per reorientar el nostre pensament quan això passi.

En qualsevol cas, trobo la pau en saber que els seus autors també tenien dubtes. També van lluitar. Però van continuar de camí cap a Emmaús, perquè creien que al final tot valia la pena. Tenien l'esperança que algun dia, d'alguna manera, veurien el seu Messies.

I això és el que fa que la Bíblia no només sigui una cosa en què confiar, sinó una cosa per orientar la nostra vida.