Aconsegueix l'aplicacióQuan la fe falla: 10 dies de trobar Déu a l'ombra del dubteMostra
El lament és el crit d'un cor destrossat, ferit i en gran part sense guarir. Contempla el sofriment, està magolat per la seva virulència, trontolla, plora i demana justícia. El lament rebutja respostes superficials i simplistes sense matisos. Exigeix una autenticitat ferotge i no té por de preguntes sense resposta.
El lament és el cant de l'ànima que dubta.
Però, vivim en una època en què el lament experimenta temps difícils. No sabem com gestionar el dolor. Preferim la negació. Som la generació més medicada mai. Imatges i històries de patiment ens inquieten. Estem adormits per l'entreteniment i les distraccions digitalitzades. Estem intoxicats per la comoditat. I llavors, quan l'angoixa provoca preguntes violentes sobre Déu i la vida, les reprimim i les ocultem. Però això només pot funcionar un temps. Com un riu que es desborda, podem negar o esforçar-nos per contenir la inundació imminent o aprendre a viure en aigües més profundes.
Les Escriptures estan plenes d'històries d'homes i dones que van fer exactament això. Van veure el que passava al seu voltant, van denunciar la injustícia i van demanar una explicació a Déu. David va cridar: "Fins quan, Senyor?" (Salm 13:1). Jeremies, aclaparat per l'opressió que va presenciar, va implorar Déu que intervingués. Job es va desesperar. Jacob va lluitar. Moisès va plantar cara. Abraham va dubtar. Maria va qüestionar. Jesús va plorar.
El lament no és l'antítesi de la fe; és com es comporta la fe quan s'acosta al dolor. Com més apassionadament creiem en la bondat de Déu, més apassionadament protestem quan la seva bondat queda ofuscada.
Per això Jesús va plorar davant la tomba del seu amic.
Està bé donar veu a la nostra solitud. Està bé cridar les nostres queixes. Està bé estar enfadat.
Està bé no tenir totes les respostes.
Déu encara corre cap a nosaltres, ens abraça i plora amb nosaltres. I aleshores, a través de les nostres llàgrimes, ens adonem que el que plora té el forat dels claus a les mans. El seu cos està trencat. La seva cara desfigurada.
Ens adonem que ell també ha patit.
Escriptures
Sobre aquest pla
Lluitar amb la fe i el dubte pot ser profundament solitari i aïllant. Alguns pateixen en silenci, mentre que altres abandonen completament la creença, assumint que el dubte és incompatible amb la fe. Dominic Done creu que això és tràgic i profundament equivocat. Fa servir l'Escriptura i la literatura per argumentar que no només qüestionar és normal, sinó que sovint és un camí cap a una fe rica i dinàmica. Explora la fe i el dubte en aquest pla de 10 dies.
More
