Romans

2ª Corintis

1ª i 2ª Timoteu

1 Corintis

1ª i 2ª Tessalonicencs

Hebreus

Gàlates

Efesis

Colossencs

1ª, 2ª i 3ª de Joan

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkACT">
 <div class="chapter ch3" data-usfm="ACT.3">
 <div class="label">3</div><div class="s1">Guarici&#243; d&#8217;un inv&#224;lid#x</div><div class="p"> 1Pere i Joan pujaven al temple a l&#8217;hora de la preg&#224;ria de la tarda.#x 2En aquell moment tamb&#233; portaven al temple un home inv&#224;lid de naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada Bonica,#x perqu&#232; deman&#233;s caritat als qui hi entraven. 3L&#8217;home va veure que Pere i Joan anaven a entrar al temple#x i els deman&#224; caritat. 4Pere, juntament amb Joan, fix&#224; els ulls en ell i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Mira&#8217;ns!</div><div class="p"> 5Ell se&#8217;ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa. 6Llavors Pere li va dir:</div><div class="p">&#8211; De plata i d&#8217;or no en tinc, per&#242; el que tinc, t&#8217;ho dono: en el nom#x de Jesucrist, el Natzar&#232;, aixeca&#8217;t i camina!</div><div class="p"> 7Pere l&#8217;agaf&#224; per la m&#224; dreta i l&#8217;aixec&#224;. A l&#8217;instant els peus i els turmells se li enfortiren, 8es pos&#224; dret d&#8217;un salt i caminava; i va entrar amb ells al temple#x caminant i saltant i lloant D&#233;u. 9Tot el poble va veure com caminava i lloava D&#233;u, 10i quedaren plens d&#8217;admiraci&#243; i estupor pel que li havia passat: tots sabien que era l&#8217;home que s&#8217;estava assegut demanant caritat vora la porta Bonica.</div><div class="s1">Discurs de Pere en el p&#242;rtic de Salom&#243;</div><div class="p"> 11Com que aquell home no se separava de Pere i Joan, tot el poble va c&#243;rrer meravellat darrere d&#8217;ells#x cap al p&#242;rtic anomenat de Salom&#243;.#x 12Pere ho vei&#233; i es va adre&#231;ar al poble dient:#x</div><div class="p">&#8211; Israelites, per qu&#232; us estranyeu de tot aix&#242;? Per qu&#232; ens mireu aix&#237; com si hagu&#233;ssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o per la nostra pietat? 13El D&#233;u d&#8217;Abraham, D&#233;u d&#8217;Isaac i D&#233;u de Jacob, el D&#233;u dels nostres pares,#x ha glorificat Jes&#250;s, el seu Servent,#x que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure. 14Vau negar el Sant i el Just i deman&#224;reu a Pilat que us conced&#237;s la llibertat d&#8217;un assass&#237;.#x 15Vosaltres vau matar el capdavanter de la vida,#x per&#242; D&#233;u l&#8217;ha ressuscitat d&#8217;entre els morts;#x nosaltres en som testimonis.#x 16Gr&#224;cies a la fe en el seu nom, Jes&#250;s#x ha restablert l&#8217;home que ara veieu i que tots coneixeu: aquesta fe,#x que ve per ell, l&#8217;ha curat completament davant de tots vosaltres.</div><div class="p"> 17&#187;Doncs b&#233;, germans, ja s&#233; que vosaltres i els vostres dirigents actu&#224;veu per ignor&#224;ncia,#x 18per&#242; aix&#237; D&#233;u ha complert all&#242; que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir.#x 19Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos,#x perqu&#232; siguin esborrats els vostres pecats. 20Aix&#237; el Senyor far&#224; venir un temps de consolaci&#243; i us enviar&#224; Jes&#250;s, el Messies que us ha estat destinat 21i que el cel havia d&#8217;acollir fins al temps de la restauraci&#243; universal. &#201;s d&#8217;aquesta restauraci&#243; que D&#233;u havia parlat per boca dels seus sants profetes de temps antic.#x 22D&#8217;una banda, Mois&#232;s va dir: El Senyor, el vostre D&#233;u, far&#224; que s&#8217;aixequi, entre els vostres germans, un profeta com jo. Escolteu-lo en tot all&#242; que us dir&#224;.#x 23Per&#242; els qui no escoltin aquest profeta seran extirpats del poble.#x 24D&#8217;altra banda, tots els profetes que han parlat, des de Samuel en endavant, han anunciat els dies que vivim. 25Vosaltres sou els fills dels profetes i de l&#8217;alian&#231;a que D&#233;u va fer amb els vostres pares quan digu&#233; a Abraham: Totes les fam&#237;lies de la terra seran bene&#239;des en la teva descend&#232;ncia.#x 26I &#233;s per a vosaltres, en primer lloc, que D&#233;u ha ressuscitat#x el seu Servent#x i us l&#8217;envia com a benedicci&#243;, si cadasc&#250; es converteix de les seves maldats.</div>
 </div>
 </div>
</div>

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkACT">
 <div class="chapter ch4" data-usfm="ACT.4">
 <div class="label">4</div><div class="s1">Pere i Joan davant el Sanedr&#237;</div><div class="p"> 1Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se&#8217;ls van presentar els sacerdots, el cap de la gu&#224;rdia del temple i els saduceus.#x 2Estaven indignats perqu&#232; ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecci&#243; dels morts, que ja s&#8217;havia realitzat en Jes&#250;s. 3Els van detenir i els tingueren tancats a la pres&#243;#x fins l&#8217;endem&#224;, perqu&#232; ja era el vespre.</div><div class="p"> 4Molts dels qui havien escoltat la Paraula van creure: el nombre dels germans arrib&#224; a uns cinc mil, comptant nom&#233;s els homes.#x</div><div class="p"> 5L&#8217;endem&#224; es van reunir a Jerusalem els dirigents, els notables i els mestres de la Llei.#x 6Entre ells hi havia el gran sacerdot Ann&#224;s, Caif&#224;s, Joan, Alexandre, i tots els membres de les fam&#237;lies dels grans sacerdots.#x 7Van posar al&#160;mig Pere i Joan i comen&#231;aren ainterrogar-los:</div><div class="p">&#8211; Amb quin poder o en nom de qui heu fet vosaltres tot aix&#242;?#x</div><div class="p"> 8Llavors Pere, ple de l&#8217;Esperit Sant,#x els digu&#233;:#x</div><div class="p">&#8211; Dirigents del poble i notables: 9ja que avui ens interrogueu pel b&#233; fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit,#x 10sapigueu, vosaltres i tot el poble d&#8217;Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gr&#224;cies al nom de Jesucrist, el Natzar&#232;, que vosaltres vau crucificar, per&#242; a qui D&#233;u ha ressuscitat d&#8217;entre els morts.#x 11Ell &#233;s la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara &#233;s la pedra principal.#x 12La salvaci&#243; no es troba en ning&#250; m&#233;s, perqu&#232;, sota el cel, no ha estat donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.#x</div><div class="p"> 13Ells, veient amb quina valentia parlaven Pere i Joan i adonant-se que eren homes sense cultura ni instrucci&#243;, n&#8217;estaven estranyats. Reconeixien que havien estat amb Jes&#250;s 14i, com que veien dret al seu costat l&#8217;home que havia estat curat, no podien contradir-los en res.#x 15Aleshores els van fer sortir fora del Sanedr&#237; i es posaren a deliberar entre ells:</div><div class="p"> 16&#8211; Qu&#232; en farem, d&#8217;aquests homes? El miracle que han obrat &#233;s evident; la not&#237;cia s&#8217;ha escampat entre tots els qui viuen a Jerusalem, i nosaltres no la podem negar. 17Mirem, per&#242;, que no es difongui m&#233;s entre el poble i amenacem-los perqu&#232; no parlin mai m&#233;s a ning&#250; en el nom d&#8217;aquest Jes&#250;s.</div><div class="p"> 18Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jes&#250;s.#x 19Pere i Joan els van replicar:</div><div class="p">&#8211; Decidiu vosaltres mateixos si &#233;s just davant de D&#233;u que us obe&#239;m a vosaltres m&#233;s que no pas a ell.#x 20Nosaltres no podem deixar d&#8217;anunciar el que hem vist i sentit.#x</div><div class="p"> 21Ells els van repetir les amenaces, per&#242; els posaren en llibertat, perqu&#232; no sabien com fer-s&#8217;ho per a poder-los castigar. Era per ra&#243; del poble, ja que tothom lloava D&#233;u pel que havia succe&#239;t. 22L&#8217;home que havia estat guarit miraculosament tenia m&#233;s de quaranta anys.#x</div><div class="s1">La comunitat en preg&#224;ria</div><div class="p"> 23Un cop lliures, Pere i Joan anaren a trobar els germans i els van explicar tot all&#242; que els grans sacerdots#x i els notables els havien dit. 24En sentir-ho, ells van adre&#231;ar un&#224;nimement a D&#233;u aquesta preg&#224;ria:#x</div><div class="p">&#171;Senyor, tu has fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s&#8217;hi mou.#x 25Tu, per boca del teu servent, el nostre pare David, que parlava mogut per l&#8217;Esperit Sant, has dit:</div><div class="p">&#187;Per qu&#232; s&#8217;avaloten les nacions</div><div class="q1"> i els pobles es conjuren en va?</div><div class="q1"> 26 Els reis de la terra s&#8217;uneixen,</div><div class="q1"> s&#8217;alien tots junts els sobirans</div><div class="p"> contra el Senyor i contra el seu Messies.#x</div><div class="p"> 27&#187;Realment, en aquesta ciutat es van aliar Herodes#x i Pon&#231; Pilat amb les nacions paganes i amb alguns del poble d&#8217;Israel contra el teu sant Servent#x Jes&#250;s, el teu Messies; 28i han complert aix&#237; tot all&#242; que la teva decisi&#243; poderosa havia fixat per endavant.#x 29Ara, Senyor, mira com ens amenacen i concedeix als teus servents la valentia d&#8217;anunciar la teva paraula;#x 30est&#233;n la teva m&#224;#x perqu&#232; hi hagi guaricions, senyals i prodigis#x gr&#224;cies al nom#x del teu sant Servent Jes&#250;s.&#187;#x</div><div class="p"> 31Quan van acabar la preg&#224;ria, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l&#8217;Esperit Sant i comunicaven amb valentia la paraula de D&#233;u.#x</div><div class="s1">La primera comunitat: tot al servei de tots#x</div><div class="p"> 32La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola &#224;nima, i cap d&#8217;ells no considerava com a propis els b&#233;ns que posse&#239;a, sin&#243; que tot estava al servei de tots.#x 33Amb gran poder els ap&#242;stols donaven testimoni de la resurrecci&#243; de Jes&#250;s, el Senyor, i la gr&#224;cia abundosa de&#160;D&#233;u actuava en ells.#x</div><div class="p"> 34Ning&#250; d&#8217;entre ells no vivia en la indig&#232;ncia, perqu&#232; tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda, 35i el dipositaven als peus dels ap&#242;stols. Despr&#233;s era distribu&#239;t segons les necessitats de cadasc&#250;.</div><div class="s1">Bernab&#233;</div><div class="p"> 36Josep, un levita d&#8217;origen xipriota, a qui els ap&#242;stols havien donat el sobrenom de Bernab&#233; &#8211;que vol dir &#171;fill de consolaci&#243;&#187;&#8211;,#x 37es va vendre un camp que posse&#239;a, va portar els diners i els diposit&#224; als peus dels ap&#242;stols.</div>
 </div>
 </div>
</div>

FetsMostra

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats