Marc

Lluc

Joan

Fets

2ª Corintis

Romans

1ª i 2ª Tessalonicencs

1ª i 2ª Timoteu

Hebreus

1 Corintis

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkMAT">
 <div class="chapter ch22" data-usfm="MAT.22">
 <div class="label">22</div><div class="s1">Par&#224;bola del banquet de noces</div><div class="r">(Lc 14,15-24)</div><div class="p"> 1Jes&#250;s es pos&#224; a parlar-los novament en par&#224;boles.#x Els digu&#233;:</div><div class="p"> 2&#8211; Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill. 3Va enviar els seus servents a cridar els convidats, per&#242; ells no s&#8217;hi volgueren presentar. 4Llavors envi&#224; uns altres servents a dir-los:</div><div class="p">&#187;&#8211; Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l&#8217;aviram, i tot &#233;s a punt. Veniu a les noces!</div><div class="p"> 5&#187;Per&#242; ells no en feren cas i se&#8217;n van anar, l&#8217;un al seu camp, l&#8217;altre al seu negoci; 6i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar.#x 7El rei, indignat, envi&#224; les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat.#x 8Llavors va dir als seus servents:</div><div class="p">&#187;&#8211; El banquet de noces &#233;s a punt, per&#242; els convidats no n&#8217;eren dignes; 9aneu, doncs, a les cru&#239;lles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.</div><div class="p"> 10&#187;Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents;#x i la sala del banquet s&#8217;ompl&#237; de convidats.#x</div><div class="p"> 11&#187;Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s&#8217;adon&#224; que all&#237; hi havia un home que no duia vestit de noces, 12i li digu&#233;:</div><div class="p">&#187;&#8211; Amic, com &#233;s que has entrat aqu&#237; sense vestit de noces?</div><div class="p">&#187;Per&#242; ell va callar. 13Llavors el rei digu&#233; als qui servien:</div><div class="p">&#187;&#8211; Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; all&#224; hi haur&#224; els plors i el cruixit de dents.#x</div><div class="q1"> 14&#187;Perqu&#232; molts s&#243;n cridats, per&#242; pocs s&#243;n escollits.#x</div><div class="s1">El tribut al C&#232;sar</div><div class="r">(Mc 12,13-17; Lc 20,20-26)</div><div class="p"> 15Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jes&#250;s en alguna paraula comprometedora.#x 16I van enviar els seus deixebles i els partidaris d&#8217;Herodes#x a dir-li:</div><div class="p">&#8211; Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes realment el cam&#237; de D&#233;u, sense deixar-te influir per ning&#250;, ja que no fas distinci&#243; de persones. 17Digues-nos qu&#232; et sembla: &#191;&#201;s perm&#232;s o no de pagar tribut al C&#232;sar?#x</div><div class="p"> 18Jes&#250;s es va adonar de la seva mal&#237;cia i els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Per qu&#232; em poseu a prova, hip&#242;crites? 19Ensenyeu-me la moneda del tribut.</div><div class="p">Ells li portaren un denari.#x 20Jes&#250;s els pregunt&#224;:</div><div class="p">&#8211; De qui s&#243;n aquesta imatge i aquesta inscripci&#243;?#x</div><div class="p"> 21Li responen:</div><div class="p">&#8211; Del C&#232;sar.</div><div class="q1">Llavors els diu:</div><div class="p">&#8211; Doncs doneu al C&#232;sar el que &#233;s del C&#232;sar, i a D&#233;u el que &#233;s de D&#233;u.#x</div><div class="p"> 22En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se&#8217;n van anar.</div><div class="s1">Els saduceus i la resurrecci&#243;</div><div class="r">(Mc 12,18-27; Lc 20,27-38)</div><div class="p"> 23Aquell dia, uns saduceus l&#8217;anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecci&#243;;#x per aix&#242; li van plantejar aquesta dificultat:</div><div class="p"> 24&#8211; Mestre, Mois&#232;s va dir: Si un home mor sense fills, el seu germ&#224; s&#8217;ha de casar amb la viuda per donar descend&#232;ncia al germ&#224; difunt.#x 25Doncs b&#233;, hi havia entre nosaltres set germans. El primer es va casar i va morir, i com que no tenia descend&#232;ncia, el seu germ&#224; es va casar&#160;amb la viuda. 26El mateix va passar amb el segon, amb el tercer, i aix&#237; fins al set&#232;. 27Despr&#233;s de tots va morir la dona. 28Aix&#237;, doncs, quan arribi la resurrecci&#243;,#x de quin dels set ser&#224; muller, si tots ells s&#8217;hi havien casat?#x</div><div class="p"> 29Jes&#250;s els respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Aneu equivocats, perqu&#232; no coneixeu les Escriptures ni el poder de D&#233;u. 30Quan arribi la resurrecci&#243;, ja no prendran muller ni marit, sin&#243; que seran com els &#224;ngels del cel.#x</div><div class="q1"> 31&#187;I pel que fa a la resurrecci&#243; dels morts, &#191;no heu llegit el que D&#233;u us va dir: 32Jo s&#243;c el D&#233;u d&#8217;Abraham, el D&#233;u d&#8217;Isaac i el D&#233;u de Jacob?#x Ell no &#233;s D&#233;u de morts, sin&#243; de vius.#x</div><div class="p"> 33La gent, que ho va sentir, estava admirada de la seva doctrina.</div><div class="s1">El primer manament</div><div class="r">(Mc 12,28-34; Lc 10,25-28)</div><div class="p"> 34Quan els fariseus van saber que Jes&#250;s havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35i un d&#8217;ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:</div><div class="p"> 36&#8211; Mestre, quin &#233;s el manament m&#233;s gran de la Llei?</div><div class="p"> 37Jes&#250;s li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Estima el Senyor, el teu D&#233;u, amb tot el cor, amb tota l&#8217;&#224;nima i amb tot el pensament.#x 38Aquest manament &#233;s el m&#233;s gran i el primer. 39El segon li &#233;s semblant: Estima els altres com a tu mateix.#x 40Tots els manaments de la Llei i dels Profetes depenen d&#8217;aquests dos.#x</div><div class="s1">El Messies, fill de David</div><div class="r">(Mc 12,35-37; Lc 20,41-44)</div><div class="p"> 41Mentre els fariseus estaven reunits, Jes&#250;s els va fer aquesta pregunta:</div><div class="q1"> 42&#8211; Qu&#232; en penseu, del Messies: de qui ha de ser fill?</div><div class="q1">Li responen:</div><div class="p">&#8211; De David.</div><div class="p"> 43Ell els diu:</div><div class="p">&#8211; &#191;Com &#233;s, doncs, que David, mogut per l&#8217;Esperit, l&#8217;anomena &#8220;Senyor&#8221; quan diu:#x</div><div class="q1"> 44 &#187;El Senyor digu&#233; al meu Senyor:</div><div class="q1"> Seu a la meva dreta,</div><div class="q1"> mentre poso els enemics</div><div class="q1"> sota els teus peus?#x</div><div class="p"> 45&#187;Per tant, si David l&#8217;anomena Senyor, com pot ser fill seu?#x</div><div class="p"> 46Ning&#250; no va ser capa&#231; de respondre-li res, ni es van atrevir des d&#8217;aquell dia a fer-li cap m&#233;s pregunta.</div>
 </div>
 </div>
</div>

MateuMostra

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats