Rut: una història de l'amor redemptor de DéuMostra

Moltes històries apassionants acaben amb: "I van viure feliços i van menjar anissos.". No la de Rut. Aquesta història va més enllà de "viure feliços" fins al llinatge de Crist. Els darrers sis versets de Rut són els més importants del llibre perquè ens mostren, una vegada més, com Déu tot ho encamina per al bé d'aquells qui l'estimen. (Romans 8:28) Al llarg del llibre de Rut, veiem com Déu va utilitzar el tapís de les vides humanes per dur a terme els seus plans. Els versets finals demostren que la voluntat perfecta de Déu s'aconsegueix malgrat les nostres decisions errònies i relliscades a la vida.

La voluntat perfecta de Déu ens inclou, però no se centra en nosaltres. Al seu llibre Déu fidel: una exposició sobre el llibre de Rut, Sinclair Ferguson va dir: "El significat més profund del que Déu fa s'estén molt més enllà de la vida dels seus personatges centrals". Tots els creients tenen un propòsit més gran que el que passa a la seva vida quotidiana. Això ho demostra el fet que els tres personatges principals del llibre s'esvaeixen en els darrers sis versets, perquè la seva no és la història principal. Tanmateix, els personatges juguen un paper integral en la història de la salvació. La bondat amorosa mostrada per Rut i Booz posa en marxa la salvació que s'estén a tot el món.

D'aquests últims versets de Rut queda clar que la meta definitiva de Déu per a tot en aquesta història va tenir un propòsit específic: el naixement de Jesucrist. Això inclou la mudança de Noemí a Moab, l'esterilitat inicial de Rut, la mort del marit i els fills de Noemí, el fet que Rut es va quedar al seu costat i va espigolar al camp de Booz, el projecte arriscat de Noemí (que va funcionar), el rebuig de l'altre parent-redemptor i el naixement d'Obed a Booz i Rut.

Gènesi 3:15 és conegut com el protoevangeli perquè és la primera (proto) proclamació de l'evangeli (euangelion). Déu va prometre donar un cop mortal a Satanàs a través de la descendència d'Eva. Quan Déu es referia a la descendència d'Eva, es referia a Jesucrist, el seu Fill únic, que va donar el cop final a Satanàs quan va morir a la creu. Només en el tercer capítol de la Bíblia, aquest verset va posar en marxa la història de Jesús, que continua a través de Rut i la resta de l'Escriptura. La promesa de Gènesi 3:15 es va complir gràcies a la providència sobirana de Déu en una família petita i aparentment insignificant a Betlem.

Aquestes genealogies enalteixen la història de Ruth d'una història d'un poble petit a una d'importància nacional i eterna. En els dies foscos dels jutges, es van posar les bases per al llinatge que produiria el Salvador, el Messies i el Redemptor d'una humanitat perduda i miserable. La descendència de la dona es revelaria a través de Booz i Rut, David i Betsabé, i Josep i Maria. Al Salm 132:12, Déu va prometre que un dels fills de David, un fins i tot més gran que David, regnaria per sempre. De fet, Déu ho va encaminar tot durant centenars d'anys per al bé suprem que tenia reservat per als qui confien en Ell.

Al nucli de la història de Rut hi ha quatre veritats teològiques importants:

1. La providència de Déu és quelcom en què podem dependre. És possible que no sempre puguem veure o entendre les accions de Déu, però podem estar segurs que té el control i no abandonarà els seus fills.

2. Hem de mostrar bondat als altres com Déu ens ho mostra.

3. Déu respon a les pregàries del seu poble i les seves benediccions s'estenen des de la perspectiva limitada de les nostres vides fins a les generacions futures.

4. Necessitem un Parent-Redemptor que ens estimi tant que va morir per restaurar-nos a Déu. Ningú està fora de la gràcia de Déu, i "aquests més petits" (pecadors, gentils i marginats socials) encara els està redimint.