Rut: una història de l'amor redemptor de DéuMostra

Un parent-redemptor era un parent proper que es casava amb una vídua per produir un hereu per a l'home mort. Sona estrany per al nostre pensament modern, però aquesta era una altra forma de la provisió de Déu per a les vídues i els orfes a Israel. Com a parent proper d’Elimèlec, Booz era un possible redemptor per a Rut. Tot i això, quan havien acabat les collites d'ordi i blat, Booz encara no havia complert amb la seva responsabilitat com a redemptor. Era el moment de trillar i ventar el gra, però Booz encara havia d'actuar. Com a moltes sogres entremetedores, Noemí va decidir augmentar la pressió sobre Booz.

Noemí va dir a Rut que es rentés, es perfumés i es posés el vestit bo. En dir-li això, Noemí li va encarregar que deixés de vestir-se de dol, i es vestís com una dona que ha tornat a la vida quotidiana. Va dir a Rut que trobés Booz a l'era, que li destapés i els peus i s'hi ajagués. Després va dir a Rut que esperés que Booz actués.

Noemí va ordenar a Ruth que faci una visita a la nit a un lloc on cap dona respectable aniria a reunir-se amb un home solter. En acceptar el pla de Noemí, Rut estava pràcticament provocant una agressió sexual. Què havia de pensar Booz a posar-se al llit amb ell al mig de la nit una jove rentada, perfumada i ben vestida? Era normal fer-se una idea equivocada. Tanmateix, potser aquesta era la intenció de Noemí. I Rut la va obeir. El consell de Noemí a Rut sembla derivar de la impaciència amb el temps de Déu i sembla ser la mateixa imprudència que va fer anar la seva família a Moab en primer lloc.

Des de la perspectiva de l'eternitat, el temps de Déu sempre és perfecte. Podem impacientar-nos amb el temps de Déu i dubtar de la seva fidelitat. Sovint intentem apressar la mà de Déu quan està obrant la seva voluntat sobirana. Potser no anem tan lluny com ho van fer Noemí i Rut, però encara continuem endavant i intentem dirigir el curs del nostre futur. Preferiríem jugar a Déu que confiar i esperar en Ell. L’Escriptura és claríssima que hauríem d’esperar en el Senyor; més de quaranta vegades, l'Escriptura ens diu que ho fem.

Confiar en el moment de Déu i esperar-lo pot ser un repte. Trobo irònic les instruccions de Noemí perquè Rut esperi a Booz. Noemí no estava disposada a esperar a Déu, però va dir a Rut que esperés que Booz actués. Quina hipocresia! Abans de jutjar Noemí massa ràpidament, podria haver actuat per convicció profunda. Potser Noemí confiava que Déu utilitzaria el seu esquema arriscat per al seu bé. Al cap i a la fi, malgrat les accions de Noemí, els propòsits de Déu van ser avançats.

Hi ha àrees de la teva vida on esperes el temps de Déu? Potser estàs solter, a l’espera de conèixer el teu futur cònjuge o a l’atur i buscant una nova feina. Potser lluites amb la fertilitat i esperes la benedicció de Déu per tenir fills, L’Escriptura ens diu que Déu no és lent per actuar. El seu moment és perfecte!

No em malinterpretis, ODIO esperar. Però reconec que esperar pot augmentar la nostra consciència de la impressionant providència de Déu. De vegades, queda clar que hem d’esperar que els esdeveniments es posin al seu lloc en el seu propi temps. Però, t'has plantejat alguna vegada que el propòsit d’esperar és que Déu t'està ensenyant alguna cosa?

En quines àrees de la teva vida t'ha demanat Déu que esperis? Què podria estar ensenyant-te mentre esperes en Ell?