Rut: una història de l'amor redemptor de DéuMostra

Les paraules de Rut a Noemí en Rut 1:16-17 són un dels punts àlgids de totes les Escriptures. Aquesta elegant expressió d’amor i fidelitat s’utilitza sovint en casaments. Però Rut també estava confessant la seva conversió a l’únic Déu veritable. Ella havia conegut el Déu de Noemí com un Déu amorós, el poder i la gràcia del qual s'estenien més enllà de les fronteres d'Israel. La decisió de Rut de seguir Noemí i el seu Déu donarà lloc a una vida molt més enllà de tot allò que hagués pogut imaginar.

Val la pena analitzar cada frase de la declaració de Rut.

-"On vagis tu, vull venir-hi jo"-dient això, Rut deia a Noemí que mai no la deixaria. Rut va demostrar devoció divina a Noemí. Seguiria Noemí a qualsevol lloc. Rut es sentia més a prop de Noemí que no pas al seu propi poble. El seu compromís amb Noemí va ser una col·laboració de tota la vida.

-"On visquis tu, vull viure-hi jo"-és una extensió de "On vagis tu, vull venir-hi jo", aquesta afirmació mostrava l'amor de Rut per Noemí a un nivell més profund. No importava si Noemí vivia als barris baixos o a una mansió; Rut no la deixaria. Rut va dir a Noemí: "Allà on tu visquis, allà viuré jo". Rut expressava la seva intenció de convertir-se en una veritable filla per a Noemí. Quina bella declaració d’amor!

-"El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu"-Amb aquesta confessió, Rut va professar la seva nova fe. Rut va utilitzar el llenguatge de l'aliança de Déu, tal com es mostra a l'Èxode 6:7 i Zacaries 8:8. Rut va citar les promeses que havia fet Déu proclamant-les a Déu. Estimava el Déu de Noemí i Noemí amb un amor diví. Rut dona un gran exemple d’alguna cosa que hauríem de fer quan preguem: citar les promeses de Déu. No perquè Déu necessita que li recordem les seves promeses. No les oblida. Vol que repetim les seves promeses perquè nosaltres les oblidem. El compromís de Rut amb Déu va ser el fonament de la seva dedicació a Noemí.

-"On moris tu, allí moriré jo, i allí seré enterrada." - A l’antic Pròxim Orient, el lloc del teu enterrament indicava quin Déu havies adorat. Rut subratllava la seva fe en l’únic Déu veritable dient que seria enterrada a Israel. Ni tan sols la mort separaria Rut de Noemí.

En acompanyar Noemí a Betlem, Rut es va destinar a viure la vida d’una vídua pobra. Tanmateix, com a part del seu amor constant, Déu té cura de les vídues. Rut ho va creure. No només tenia fe en Déu; es va dedicar a Ell sacrificialment. A Mateu 19:29, Jesús va declarar que qualsevol persona que hagués deixat la família o la llar per seguir-lo rebrà aquesta família de nou i rebrà la vida eterna. Rut encara no veia aquestes benediccions que Déu havia promès, però estava disposada a fer un pas amb una fe que canviaria la seva vida.

Què passa amb tu? Com és de fort la teva fe en les promeses de Déu? Què estàs disposat a sacrificar per a Ell?