Dia 3: El Dolor és Terreny Sagrat.

Qualsevol pare et pot explicar, com n'és de colpidor sentir el plor del seu fill. Els pares estan configurats per tenir cura dels seus fills. El seu dolor desperta la compassió, encara que el seu "dolor" sigui només una negativa obstinada a tancar els ulls per dormir.

De la mateixa manera, el nostre dolor colpeix el cor de Déu. Sempre li importa, i sempre està a prop. No és cap comptable distant, al cel, que estigui apuntant si avui hem pecat o hem aconseguit fer el bé.

Ell es preocupa per nosaltres. Ell entén pel que estem passant. Comparteix les nostres emocions.

La Bíblia sovint parla de com Déu “escolta els nostres laments” o “veu el nostre patiment”. Les petites morts que patim mouen el cor de Déu. Som infinitament valuosos per a Ell, comparteix el nostre dolor. Fins i tot si es tracta d'una pèrdua relativament petita als ulls d'altres persones (potser se t'han saltat per a una promoció, o se t'ha espatllat el cotxe, o has rebut una carta de rebuig d'un editor o se t'ha mort la teva mascota), aquestes petites experiències de mort, també són importants per a Déu.

Abans que Jesús ressuscités Llàtzer d'entre els morts, es va trobar prèviament amb les germanes del mort, Marta i Maria. Les dues tenien el cor trencat, és clar. Fins i tot estaven enfadades. Pots sentir les seves veus a Joan 11. En un moment donat, quan Jesús va veure el dolor de Maria i dels altres, va sentir compassió i es va posar a plorar.

T'adones com, el fet de plorar, ens manifesta quin és el cor de Déu? Jesús sabia que ressuscitaria Llàtzer d'entre els morts, i tot i així va plorar. El seu dolor li importava. No va ignorar la pèrdua; també la va sentir. Es va asseure amb ells, experimentant el seu patiment i va compartir les seves llàgrimes.

Per què les nostres llàgrimes li importen a Déu?

És senzill. Perquè a Déu li importem. I no només la nostra productivitat, o la nostra santedat, o la nostra generositat. Als seus ulls, el teu dolor li és preuat. La teva pena és santa. La teva pèrdua és sagrada.

Així doncs, quan arribi la mort, no tinguis pressa per apaivagar el teu dolor. No et sumeixis en el silenci. No menystinguis la teva pèrdua en nom de la fe, ni de la teva força. Dóna via lliure a "sentir totes les emocions" durant el temps que et calgui, perquè els teus moments de mort, són preuats als ulls del Senyor.