Dia 1: Finals són principis.

Si algun cop has experimentat la mort sobtada d'un amic o familiar, saps el terrible poder que té la mort quan arriba. El mateix passa amb la pèrdua sobtada de quelcom que valorem. És un cop de puny que ens deixa estesos sobre la lona. Ens sentim impotents, desesperats i derrotats.

Però, què passa si la pèrdua i el dol no són el final, tal com ho sentim?

Com més llegeixo la Bíblia i com més temps porto seguint Jesús, més cops he vist aquesta senzilla veritat obrant: el que pensem que és la fi, sol ser senzillament un nou inici. El que pensem que és una pèrdua, sovint resulta ser un guany. El que hauria de ser debilitat d'alguna manera es converteix en força. El que estava destinat a fer mal, té com a resultat el bé. Per què? Perquè així de poderós i de bo és Déu. Té una manera de convertir el pitjor que podria passar en el millor que podria passar.

Canviar la nostra perspectiva per veure la panoràmica general no és fàcil, ni lliure de dolor.

Imagina't què deu passar pel cap d'un nadó quan neix. Vaig estar present en el naixement del meu fill. El nadó no va gaudir gens ni mica del procés! Segur que si hagués pogut, hauria triat quedar-se a l'úter. De cap manera podria haver arribat a imaginar-se la llibertat que experimentaria en el món exterior.

De la mateixa manera, sovint ens aferrem a les persones, llocs o somnis que comencem a perdre per por al desconegut. Les "petites morts" ens aterren, perquè no podem visualitzar el que ens espera. Com un nadó nounat, ni tan sols disposem del llenguatge per expressar-ho.

Però, a la història de Déu, el final d'un capítol sol ser només el començament d'una oportunitat més gran. Jesús va descriure la seva pròpia vida com una llavor que havia de morir i ser enterrada abans que pogués donar vida a molts (Joan 12:23-25). El principi s'aplica a altres formes de morir a les nostres vides.

La mort no és el final. És un final, sí, però no és el final. També és un començament, un pas necessari abans que una nova cosa pugui arribar a existir.

Així que, en lloc d'espantar-te per la por al desconegut, respira profundament. Tria confiar en Déu. Travessa la porta. Si un somni ha quedat destrossat, una feina perduda, una relació trencada o alguna altra cosa t'ha deixat enfonsat, depèn de tu processar aquesta mort de la manera correcta i, després, avançar cap al nou.

Déu vol convertir el teu final en un nou principi.