Dia 2: Fe enmig de la foscor

“Hi ha un monstre sota el meu llit!”

Algun cop t'ha despertat un nen amb aquest crit de terror? Potser tu has estat algun cop aquesta criatura.

A mesura que creixem, els monstres sota el llit desapareixen. Però els monstres del nostre cap són encara més forts. Podem acabar vivint amb una por constant als enemics que ens puguin atacar, i al mal que ens podrien fer.

Tots ens enfrontem a la nostra pròpia quota de pors. Sincerament, hi ha moltes raons per tenir por en aquest món incert. Tots tenim algun pensament que ens dóna voltes i voltes durant la nit.

Així doncs, quina és la solució?

Hem d'exercitar una fe en Déu prou gran i honesta per fer front, tant a proves i tragèdies, com a victòries. Passi el que passi, si vivim o morim, guanyem o perdem, triomfem o fracassem, Déu està al capdavant i podem confiar en ell. (Romans 8:38-39).

Ens enfrontarem a situacions difícils a la vida. Cap d'elles pot trencar la nostra relació amb Déu. Fins i tot si les nostres pitjors pors es fessin realitat, encara podem comptar amb l'amor i la presència de Déu. No és això de què es tracta la fe? Una confiança incondicional en l'amor de Déu?

Quan aprens a viure amb fe en Déu, la mort i la pèrdua perden el seu poder. La fe et permet afrontar qualsevol amenaça, qualsevol mala notícia o qualsevol por, sense sentir-te aclaparat. Deixa que la fe guiï la teva vida, i et conduirà a través de les teves experiències de mort il·lès. No valoris només les victòries: deixa que t'acompanyi en el fracàs, la decepció i també en els mals moments. És en passar per aquestes experiències quan la fe demostra el seu veritable valor.

Sí, pot arribar el pitjor. No, és possible que el teu miracle no tingui lloc en aquest costat del cel. I sí, vindran dies difícils.

Però no cal que tinguis por. La fe t'obre els ulls al Déu que t'envolta amb braços d'amor i té exèrcits protegint-te.