Estigues quiet: una guia senzilla per als moments de quietudMostra

Estar quiet: al món

Sovint es diu que a mesura que ens fem grans, comencem a assemblar-nos més als nostres pares!

De manera semblant, la relació que estem desenvolupant amb Déu en el nostre temps de quietud, en un lloc quiet, tindrà un impacte en la manera com vivim les nostres vides.

En altres paraules, el que passa al jardí no hauria de quedar-se al jardí, sinó que hauria de ser visible en com vivim. Com més temps passem amb Déu, més ens assemblarem a Ell; fins a cert punt ens convertim en un reflex d'Ell.

En el temps de quietud, inspirem Déu; connectem amb el diví. Deixem que el seu cor ens toqui el cor i ens sintonitzem amb Ell. A mesura que ens alineem amb el cor i els desitjos de Déu en ell temps de quietud, Ell amplia el nostre enfocament més enllà de nosaltres mateixos i dels que estan més directament connectats amb nosaltres.

Després d'haver inspirat, també hem d'exhalar. Pensa-hi en un sentit natural: no podem continuar inspirant sense també expirar. Estem sans, estem vius, quan fem les dues coses!

Bob Pierce, fundador de World Vision, va dir una vegada: "Senyor trenca'm el cor amb allò que trenca el teu". Quan ens connectem realment amb el cor de Déu en els nostres temps de quietud, Ell trencarà els nostres cors per al seu món. Quan Déu ens toca el cor, ens pot portar a persones o situacions que difícilment podríem haver imaginat.

L'encàrrec donat als deixebles a Mateu 28 era anar a fer més deixebles. No obstant això, el primer que van fer després que Jesús va pujar al cel va ser anar a una habitació aïllada i pregar. L'Esperit de Déu va venir poderosament, van ser expulsats de l'habitació secreta, del lloc tranquil, a la multitud on van proclamar la bona nova de Jesús.

Aquell dia va néixer l'església.

Això es va convertir en un ritme continu; no van pregar i es van trobar amb l'Esperit Sant només una vegada, va passar una vegada i una altra. Aquesta és la missió, que compartim l'amor que hem trobat.

Un desbordament natural del temps de quietud serà que buscaràs fer més deixebles; segurament aquest amor que experimentem és massa per guardar-lo per a nosaltres mateixos? Això és alhora emocionant i descoratjador; de vegades només podríem quedar-nos al nostre jardí, gaudint còmodament de la presència de Jesús, essent el seu deixeble, aprenent d'Ell.

La pregària és la pregària; no és combustible per a la missió ni tan sols una estratègia per a la missió. Però sempre és el bressol de la missió.

Com pots compartir l'amor de Crist avui?

Com pots reflectir el teu Pare celestial als altres?

Per comprar una còpia de Be Still de Brian Heasley, feu clic a aquí .