Estigues quiet: una guia senzilla per als moments de quietudMostra

Estar quiet: perseverança oculta

La cultura de l'anunci és real.

Vivim en un món on hi ha pressió per veure's; veiem els vídeos curts més destacats d'altres persones i ens sentim obligats a anunciar la nostra pròpia versió acuradament construïda de nosaltres mateixos.

Un dels elements necessaris d'un temps tranquil és que es fa en secret. Està amagat.

A 1 Reis 17, Elies apareix en un lloc destacat, a la cort del rei Acab, on proclama una paraula de Déu que tindrà un impacte profund en la nació, dient "No hi haurà ni pluja ni rosada, llevat de la meva paraula”.

Això és realment un anunci.

En el següent verset Déu li diu a Elies: "Ves-te’n d’aquí cap a l’orient i amaga’t". Elies es mou molt ràpidament d'un lloc de prominència a un lloc amagat.

Amaga't!

Al lloc amagat, Elies rep un subministrament inusual de Déu, amagat en un lloc inaccessible prop d'un petit rierol, cada dia l'alimenten els corbs.

Això estava realment fora de la seva zona de confort. Ell es troba lluny del palau reial; és un lloc solitari, en el qual depèn totalment de Déu per a l'alimentació i confort. Al cap d'un temps, el rierol s'asseca i Elies viatja al territori enemic on una vídua miraculosament l'alimenta. Això va suposar un altre repte per a Elies.

Un home de Déu demanant ajuda a una vídua, que ella mateixa depenia de la caritat, era culturalment tabú i molt humiliant. Però és en aquest moment d'humilitat que Déu actua miraculosament; proporciona un subministrament il·limitat de farina i oli perquè Elies i la família de la vídua puguin viure.

Tres anys després que Déu va manar per primera vegada a Elies que s'amagués, Déu li diu: "Ves, presenta't". (1 Reis 18:1) Elies torna i anuncia que ara plourà.

Imagina't com de frustrant devia ser l'espera de vegades?

En una cultura que sembla valorar el protagonisme, la celebritat, el reconeixement i l'afirmació pública, fins a quin punt ens enfrontem a la idea del secret?

És en el secret on aprenem sobre Déu, on ens tornem dependents, reconfortats i nodrits per Ell, on comencem a confiar que sap el que està fent, on les lliçons que aprenem són exclusivament per a nosaltres i de vegades signifiquen que som alimentats per corbs i cuidats per vídues. El secret ens prepara per als moments en què som visibles.

En el secret, també aprenem a perseverar: 1 Reis 17 és un capítol que abasta 3 anys: un període prolongat d'estar amagat.

Romans 12:2 ens instrueix: "No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior".

Si volem mantenir un temps de quietud i, no emmotllar-nos al món present, hem d'entendre que un dels motors de la nostra cultura és la immediatesa.

Hem d'aprendre l'art de la perseverança en aquesta cultura de la immediatesa.

Escriu una llista avui, posa-la a la teva Bíblia o en algun lloc on miris regularment. Agafa el compromís de pregar amb regularitat i coherència per les persones i situacions de la llista, encara que els resultats triguin anys.