Marc 9:9-27
Marc 9:9-27 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Mentre baixaven de la muntanya, els advertí que no expliquessin a ningú res del que havien vist, fins que el Fill de l’Home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells van obeir aquesta ordre, tot i que es preguntaven què era això de ressus-citar d’entre els morts. I li van preguntar: “Com és que els mestres de la Llei diuen que primer cal que vingui Elies?” Ell els digué: “És cert que primer ha de venir Elies a restaurar-ho tot. Però, com és que s’ha escrit del Fill de l’Home que ha de patir molt i ser menyspreat? Us asseguro que Elies ja va venir, i van fer amb ell el que van voler, tal com ha estat escrit d’ell.” Quan van arribar on eren els deixebles, van veure una gran gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. La gent, així que va veure Jesús, va quedar molt impressionada, i tots van córrer a saludar-lo. Llavors els preguntà: “Què discutiu amb ells?” Un d’entre la gent li va contestar: “Mestre, t’he portat el meu fill, que té un esperit que no el deixa enraonar. Quan se n’apodera, el rebolca per terra, treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He demanat als teus dei-xebles que l’expulsessin, però no han pogut.” Ell els va respondre: “Oh generació incrèdula! ¿Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? ¿Fins quan us hauré de supor-tar? Porteu-me’l.” L’hi van portar, i així que l’esperit el va veure, sacsejà violentament el noi fent-lo caure a terra, on es rebolcava traient bromera. Jesús va preguntar al pare: “Quan temps fa que li passa això?” Li va dir: “Des de petit. Tot sovint ha intentat de matar-lo fent-lo caure al foc o a l’aigua. Si pots fer-hi alguna cosa, tingues compassió de nosaltres i ajuda’ns.” Jesús li fa: “Ai, això de ‘si pots’. Tot és possible per al qui creu!” A l’instant el pare del noi va excla-mar: “Jo crec; ajuda la meva incredu-litat!” Jesús, veient que la gent s’anava aglomerant, va increpar l’esperit im-mund dient-li: “Esperit mut i sord, jo t’ho mano: Surt d’ell i no hi entris més.” Aleshores, cridant i sacsejant-lo amb violència, va sortir, i el noi va quedar immòbil, talment que molts deien: “S’ha mort.” Però Jesús, agafant-lo de la mà, l’ai-xecà i es posà dret.
Marc 9:9-27 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts». Després preguntaven a Jesús: – Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies? Jesús els respongué: – És cert que Elies ha de venir primer a restablir-ho tot. Però llavors, per què l’Escriptura diu del Fill de l’home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res? Doncs bé, jo us asseguro que Elies ja ha vingut i que han fet d’ell el que els ha semblat, tal com d’ell diu l’Escriptura. Quan van arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. Jesús els preguntà: – Què discutíeu amb ells? Un de la gent li respongué: – Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar. Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut. Jesús els diu: – Generació descreguda! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi. Ells l’hi portaren. Així que l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al noi; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. Jesús preguntà al seu pare: – Quant de temps fa que li passa això? Ell contestà: – Des de petit. Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Però si pots fer-hi res, tingues compassió de nosaltres, ajuda’ns! Jesús li respongué: – Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu. A l’instant el pare del noi exclamà: – Crec, però ajuda la meva poca fe! Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules: – Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis a entrar més. Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia. Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret.