MARC 9
9
1També els deia: “En veritat us ho dic: N’hi ha alguns dels aquí presents que no tastaran la mort abans d’ha-ver vist el Regne de Déu implantat amb poder.”
La transfiguració
(Mt 17, 1-13 Lc 9, 28-36)
2Sis dies després, Jesús prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, a ells sols, i se’ls endugué privadament al cim d’una muntanya alta. Allà es va transfigurar davant d’ells;
3els seus vestits es tornaren resplendents, d’un blanc tan intens com cap tintorer del món no pot aconseguir.
4Llavors se’ls aparegueren Elies i Moisès, i conversaven amb Jesús.
5Pere, prenent la paraula, digué a Jesús: “Rabí, és força agradable quedar-nos aquí. Podem fer-hi tres tendes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.”
6Estaven tan esparverats que no sabia què dir.
7Aleshores es formà un núvol que els cobrí amb la seva ombra, i, del núvol, en va sortir una veu: “Aquest és el meu Fill, l’Estimat; escolteu-lo!”
8Van mirar a l’entorn, i tot d’una ja no van veure ningú, llevat de Jesús, que era allí, sol amb ells.
9Mentre baixaven de la muntanya, els advertí que no expliquessin a ningú res del que havien vist, fins que el Fill de l’Home hagués ressuscitat d’entre els morts.
10Ells van obeir aquesta ordre, tot i que es preguntaven què era això de ressus-citar d’entre els morts.
11I li van preguntar: “Com és que els mestres de la Llei diuen que primer cal que vingui Elies?”
12Ell els digué: “És cert que primer ha de venir Elies a restaurar-ho tot. Però, com és que s’ha escrit del Fill de l’Home que ha de patir molt i ser menyspreat?
13Us asseguro que Elies ja va venir, i van fer amb ell el que van voler, tal com ha estat escrit d’ell.”
La guarició d’un noi
(Mt 17,14-23 Lc 9,37-45)
14Quan van arribar on eren els deixebles, van veure una gran gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells.
15La gent, així que va veure Jesús, va quedar molt impressionada, i tots van córrer a saludar-lo.
16Llavors els preguntà: “Què discutiu amb ells?”
17Un d’entre la gent li va contestar: “Mestre, t’he portat el meu fill, que té un esperit que no el deixa enraonar.
18Quan se n’apodera, el rebolca per terra, treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He demanat als teus dei-xebles que l’expulsessin, però no han pogut.”
19Ell els va respondre: “Oh generació incrèdula! ¿Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? ¿Fins quan us hauré de supor-tar? Porteu-me’l.”
20L’hi van portar, i així que l’esperit el va veure, sacsejà violentament el noi fent-lo caure a terra, on es rebolcava traient bromera.
21Jesús va preguntar al pare: “Quan temps fa que li passa això?” Li va dir: “Des de petit.
22Tot sovint ha intentat de matar-lo fent-lo caure al foc o a l’aigua. Si pots fer-hi alguna cosa, tingues compassió de nosaltres i ajuda’ns.”
23Jesús li fa: “Ai, això de ‘si pots’. Tot és possible per al qui creu!”
24A l’instant el pare del noi va excla-mar: “Jo crec; ajuda la meva incredu-litat!”
25Jesús, veient que la gent s’anava aglomerant, va increpar l’esperit im-mund dient-li: “Esperit mut i sord, jo t’ho mano: Surt d’ell i no hi entris més.”
26Aleshores, cridant i sacsejant-lo amb violència, va sortir, i el noi va quedar immòbil, talment que molts deien: “S’ha mort.”
27Però Jesús, agafant-lo de la mà, l’ai-xecà i es posà dret.
28Un cop a casa, els deixebles li van preguntar a part: “Com és que nosaltres no l’hem pogut expulsar?”
29Ell els digué: “Aquesta mena només es pot fer sortir amb l’oració.”
30Sortint d’allà, passaven per Galilea, i no volia que ningú ho sabés
31perquè estava ocupat a instruir els seus deixebles, i els deia: “El Fill de l’Home serà lliurat a mans dels homes, i el mataran, però quan l’hauran mort, després de tres dies ressuscitarà.”
32Ells, però, no comprenien què volia dir, i no gosaven preguntar-li-ho.
El primer serà el darrer
(Mt 18,1-5 Lc 9,46-48)
33Arribaren a Cafarnaüm i, un cop a casa, els preguntava: “Què discutíeu pel camí?”
34Però ells callaven, perquè pel camí havien estat discutint entre ells qui seria el més important.
35Aleshores es va asseure, cridà els Dotze, i els va dir: “Si algú vol ser el primer, serà el darrer de tots i el servent de tots.”
36Agafant un infant, el va posar enmig d’ells, i mentre l’abraçava els digué:
37“Qui aculli un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull; i qui m’acull a mi, no és a mi que acull, sinó aquell qui m’ha enviat.”
El valor real de les coses
(Mt 18,6-9 Lc 9,49-50; 17,1-2)
38Joan li digué: “Mestre, n’hem vist un que no és dels nostres que expulsava dimonis en nom teu i hem intentat d’im-pedir-ho, perquè no ve amb nosaltres.”
39Jesús els digué: “No li ho impediu; perquè no hi ha ningú que faci un mi-racle en nom meu i tot seguit pugui parlar malament de mi.
40Qui no està contra nosaltres, està a favor nostre.
41Qui us doni a beure un got d’aigua pel fet de ser del Crist, us asseguro que no es quedarà sense la seva recompensa.
42I si algú esgarriava un d’aquests petits que tenen fe, més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí de les que mouen els ases i el llencessin al mar.
43Si la teva mà t’ha de fer caure, talla-te-la; més et val entrar manc a la vida que, conservant les dues mans, anar a parar a l’infern, al foc inextingible,
44[on el seu corc no mor i el foc mai no s’apaga.]
45Si el teu peu t’ha de fer caure, talla-te’l; més et val entrar a la vida coix que, conservant els dos peus, ser llençat a l’infern,
46[on el seu corc no mor i el foc mai no s’apaga.]
47Si el teu ull t’ha de fer caure, treu-te’l; més et val entrar en el Regne de Déu borni que, conservant els dos ulls, ser llençat a l’infern,
48on el seu corc no mor i el foc mai no s’apaga.
49Perquè tothom serà salat amb foc.
50La sal és bona, però si la sal es torna dessaborida, amb què li donareu sala-bror? Tingueu sal dintre vostre, i viviu en pau els uns amb els altres.
S'ha seleccionat:
MARC 9: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya