MARC 10
10
El que Déu va unir, que no ho separi l’home
(Mt 19,1-12)
1Marxant d’allà, s’encaminà a la regió de Judea i a la Trans-jordània. Altre cop la gent s’anava aple-gant al seu entorn, i, com de costum, els ensenyava.
2Llavors es van presentar uns fariseus que, amb intenció de comprometre’l, li van preguntar si a un home li era permès de repudiar la seva muller.
3Ell els replicà: “Què us va prescriure Moisès?”
4Li digueren: “Moisès va permetre re-dactar acta de divorci i repudiar-la.”
5Jesús els digué: “Per la vostra duresa de cor us va escriure aquest precepte;
6però, des del primer moment de la creació, els va fer home i dona;
7per això, l’home deixarà el seu pare i la seva mare,
8i la parella esdevindrà una sola carn; de manera que ja no són dues carns, sinó una de sola.
9Per tant, el que Déu va unir, que no ho separi l’home.”
10Quan van ser a casa, els deixebles van tornar a preguntar-li sobre el mateix tema.
11Ell els digué: “Si algú repudia la seva muller i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera.
12I si ella repudia el seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri.”
Jesús i els infants
(Mt 19,13-15 Lc 18,15-17)
13Li portaven uns infants perquè els toqués, però els deixebles els van renyar.
14En veure-ho, Jesús es va enfadar i els va dir: “Deixeu que els infants s’acostin a mi, no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.
15Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com un infant, no hi entrarà pas.”
16I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.
Els rics i el Regne de Déu
(Mt 19,16-30 Lc 18,18-30)
17Quan ell es posava en camí, vingué corrents un home que s’agenollà al seu davant i li preguntava: “Mestre bo, què haig de fer per a obtenir vida eterna?”
18Jesús li digué: “Per què em qualifi-ques de bo? Ningú no ho és, de bo, excepte Déu.
19Ja saps els manaments: No matis, no adulteris, no robis, no donis fals testi-moni, no defraudis, honora el teu pare i la teva mare.”
20Ell li digué: “Mestre, tot això ja ho he guardat des de la meva joventut.”
21Jesús se’l va mirar amb afecte i li digué: “Una cosa et falta: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor en el cel; després vine i se-gueix-me.”
22Però ell, contrariat per aquest con-sell, se n’anà compungit, perquè tenia moltes propietats.
23Jesús, mirant a l’entorn, digué als seus deixebles: “Quantes dificultats te-nen per a entrar en el Regne de Déu els qui tenen riqueses!”
24Els deixebles van quedar desconcer-tats per les seves paraules. Però Jesús altre cop els donà resposta: “Fills, que n’és de difícil entrar en el Regne de Déu!
25És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.”
26Però ells encara van quedar més estranyats, i es deien els uns als altres: “Així, qui es podrà salvar?”
27Jesús, tot mirant-se’ls, va dir: “Per als homes és impossible, però per a Déu no, perquè per a Déu tot és possible.”
28Pere es va avançar a dir-li: “Doncs, mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit.”
29Jesús va contestar: “Us ho asseguro: No hi ha ningú que hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o terres, per mi i per l’Evangeli,
30que no rebi cent vegades més, ara, en el temps present, en cases, germans, germanes, mares, fills, terres, amb persecucions, i, en el temps futur, la vida eterna.
31Però, molts dels primers seran dar-rers, i molts dels darrers, primers.”
Camí de Jerusalem
(Mt 20,17-19 Lc 18,31-34)
32Anaven pel camí de pujada a Jerusalem i Jesús anava al davant, i la gent estava impressionada i els seus segui-dors tenien por. Ell prengué a part, altre cop, els Dotze, i començà a dir-los el que li havia de succeir:
33“Mireu, ara pugem a Jerusalem i el Fill de l’Home serà lliurat als grans sacerdots i als mestres de la Llei; el condemnaran a mort i el lliuraran als pagans,
34i es burlaran d’ell, l’escopiran, l’as-sotaran i el mataran, però al cap de tres dies ressuscitarà.”
El prec de Jaume i de Joan
(Mt 20,20-28)
35Llavors se li acosten Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, i li diuen: “Mestre, voldríem que ens fessis el que et demanarem.”
36Ell els preguntà: “Què voleu que us faci?”
37Ells li digueren: “Concedeix-nos que a la teva glòria ens asseguem l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.”
38Jesús els digué: “No sabeu pas el que demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo bec, o ser batejats amb el baptisme amb què jo sóc batejat?”
39Ells li digueren: “Sí que podem.” Jesús els digué: “La copa que jo bec, la beureu, i amb el baptisme amb què sóc batejat sereu batejats;
40però això de seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho he de concedir; és per als qui ja està reservat.”
41Quan els altres deu ho van sentir, es van enfurismar contra Jaume i Joan.
42Jesús els reuní i els digué: “Ja sabeu que els qui figuren com a dirigents de les nacions se’n fan els amos, i els seus magnats les sotmeten al seu poder.
43No ha de ser pas així entre vosaltres, al contrari: el qui pretengui ser important entre vosaltres, ha de ser el vostre servidor,
44i el qui de vosaltres vulgui ser el primer, que sigui esclau de tots.
45Perquè tampoc el Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts.”
Bartimeu, el cec
(Mt 20,29-34 Lc 18,35-43)
46Van arribar a Jericó, i quan en sortia amb els seus deixebles, seguit d’una gran multitud, Bartimeu, el fill de Timeu, un captaire cec que seia a la vora del camí,
47en sentir dir que era Jesús el Natzarè, es posà a cridar dient: “Fill de David, Jesús, apiada’t de mi!”
48Molts el renyaven per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: “Fill de David, apiada’t de mi!”
49Jesús s’aturà i digué: “Crideu-lo.” Van cridar el cec dient-li: “Au, alça’t, que et crida.”
50Ell, llençant el seu mantell, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús.
51Jesús li va preguntar: “Què vols que faci per tu?” El cec li diu: “Mestre, fes que hi torni a veure.”
52Jesús li digué: “Vés, la teva fe t’ha salvat.” I a l’instant hi va veure, i el seguia pel camí.
S'ha seleccionat:
MARC 10: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya