Marc 9:9-27

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts». Després preguntaven a Jesús: – Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies? Jesús els respongué: – És cert que Elies ha de venir primer a restablir-ho tot. Però llavors, per què l’Escriptura diu del Fill de l’home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res? Doncs bé, jo us asseguro que Elies ja ha vingut i que han fet d’ell el que els ha semblat, tal com d’ell diu l’Escriptura. Quan van arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. Jesús els preguntà: – Què discutíeu amb ells? Un de la gent li respongué: – Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar. Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut. Jesús els diu: – Generació descreguda! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi. Ells l’hi portaren. Així que l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al noi; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. Jesús preguntà al seu pare: – Quant de temps fa que li passa això? Ell contestà: – Des de petit. Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Però si pots fer-hi res, tingues compassió de nosaltres, ajuda’ns! Jesús li respongué: – Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu. A l’instant el pare del noi exclamà: – Crec, però ajuda la meva poca fe! Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules: – Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis a entrar més. Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia. Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret.