Marc 9:14-29
Marc 9:14-29 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan van arribar on eren els deixebles, van veure una gran gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. La gent, així que va veure Jesús, va quedar molt impressionada, i tots van córrer a saludar-lo. Llavors els preguntà: “Què discutiu amb ells?” Un d’entre la gent li va contestar: “Mestre, t’he portat el meu fill, que té un esperit que no el deixa enraonar. Quan se n’apodera, el rebolca per terra, treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He demanat als teus dei-xebles que l’expulsessin, però no han pogut.” Ell els va respondre: “Oh generació incrèdula! ¿Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? ¿Fins quan us hauré de supor-tar? Porteu-me’l.” L’hi van portar, i així que l’esperit el va veure, sacsejà violentament el noi fent-lo caure a terra, on es rebolcava traient bromera. Jesús va preguntar al pare: “Quan temps fa que li passa això?” Li va dir: “Des de petit. Tot sovint ha intentat de matar-lo fent-lo caure al foc o a l’aigua. Si pots fer-hi alguna cosa, tingues compassió de nosaltres i ajuda’ns.” Jesús li fa: “Ai, això de ‘si pots’. Tot és possible per al qui creu!” A l’instant el pare del noi va excla-mar: “Jo crec; ajuda la meva incredu-litat!” Jesús, veient que la gent s’anava aglomerant, va increpar l’esperit im-mund dient-li: “Esperit mut i sord, jo t’ho mano: Surt d’ell i no hi entris més.” Aleshores, cridant i sacsejant-lo amb violència, va sortir, i el noi va quedar immòbil, talment que molts deien: “S’ha mort.” Però Jesús, agafant-lo de la mà, l’ai-xecà i es posà dret. Un cop a casa, els deixebles li van preguntar a part: “Com és que nosaltres no l’hem pogut expulsar?” Ell els digué: “Aquesta mena només es pot fer sortir amb l’oració.”
Marc 9:14-29 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan van arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. Jesús els preguntà: – Què discutíeu amb ells? Un de la gent li respongué: – Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar. Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut. Jesús els diu: – Generació descreguda! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi. Ells l’hi portaren. Així que l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al noi; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. Jesús preguntà al seu pare: – Quant de temps fa que li passa això? Ell contestà: – Des de petit. Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Però si pots fer-hi res, tingues compassió de nosaltres, ajuda’ns! Jesús li respongué: – Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu. A l’instant el pare del noi exclamà: – Crec, però ajuda la meva poca fe! Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules: – Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis a entrar més. Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia. Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret. Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven: – Com és que nosaltres no l’hem pogut treure? Ell els va respondre: – Esperits d’aquesta mena només es poden treure amb la pregària.