Quan van arribar on eren els deixebles, van veure una gran gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells.
La gent, així que va veure Jesús, va quedar molt impressionada, i tots van córrer a saludar-lo.
Llavors els preguntà: “Què discutiu amb ells?”
Un d’entre la gent li va contestar: “Mestre, t’he portat el meu fill, que té un esperit que no el deixa enraonar.
Quan se n’apodera, el rebolca per terra, treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He demanat als teus dei-xebles que l’expulsessin, però no han pogut.”
Ell els va respondre: “Oh generació incrèdula! ¿Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? ¿Fins quan us hauré de supor-tar? Porteu-me’l.”
L’hi van portar, i així que l’esperit el va veure, sacsejà violentament el noi fent-lo caure a terra, on es rebolcava traient bromera.
Jesús va preguntar al pare: “Quan temps fa que li passa això?” Li va dir: “Des de petit.
Tot sovint ha intentat de matar-lo fent-lo caure al foc o a l’aigua. Si pots fer-hi alguna cosa, tingues compassió de nosaltres i ajuda’ns.”
Jesús li fa: “Ai, això de ‘si pots’. Tot és possible per al qui creu!”
A l’instant el pare del noi va excla-mar: “Jo crec; ajuda la meva incredu-litat!”
Jesús, veient que la gent s’anava aglomerant, va increpar l’esperit im-mund dient-li: “Esperit mut i sord, jo t’ho mano: Surt d’ell i no hi entris més.”
Aleshores, cridant i sacsejant-lo amb violència, va sortir, i el noi va quedar immòbil, talment que molts deien: “S’ha mort.”
Però Jesús, agafant-lo de la mà, l’ai-xecà i es posà dret.
Un cop a casa, els deixebles li van preguntar a part: “Com és que nosaltres no l’hem pogut expulsar?”
Ell els digué: “Aquesta mena només es pot fer sortir amb l’oració.”