1 Reis 1:28-53
1 Reis 1:28-53 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El rei David respongué: “Crideu-me Betsabé.” I ella va entrar a presència del rei i es mantingué dreta davant seu. I el rei va fer aquest jurament: “Per vida del Senyor que ha redimit la meva ànima de tota adversitat, que allò que vaig jurar-te pel Senyor, el Déu d’Israel, dient-te: ‘T’asseguro que Salomó, el teu fill, regnarà després de mi i seurà en el meu tron ocupant el meu lloc’, avui mateix ho compliré.” Betsabé, inclinant-se fins a terra, es prosternà davant el rei i digué: “Que el meu senyor, el rei David, visqui per sempre!” Llavors el rei David digué: “Crideu-me Sadoc, el sacerdot, Natan, el profeta, i Benaiahu, fill de Jehoiadà.” Aquests van acudir davant el rei, i el rei els digué: “Preneu amb vosaltres els servidors del vostre senyor, feu muntar Salomó, el meu fill, sobre la meva mula i feu-lo baixar a Guihon. Allà, Sadoc, el sacerdot, i Natan, el profeta, l’ungiran com a rei d’Israel, i vosaltres tocareu la trompeta i cridareu: Visca el rei Salomó! Tot seguit, pujareu darrere seu i, en ser aquí, seurà sobre el meu tron i regnarà en lloc meu: perquè és a ell que he designat perquè sigui sobirà d’Israel i de Judà.” Benaiahu, fill de Jehoiadà, respon-gué al rei: “Amén. Que així ho confirmi el Senyor, el Déu del meu senyor, el rei! Tal com el Senyor ha estat al costat del rei, el meu senyor, així estigui al costat de Salomó i engrandeixi el seu regnat més que el regnat del meu senyor, el rei David.” Després, el sacerdot Sadoc, el profe-ta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, van baixar amb els quereteus i els pele-teus, van muntar Salomó sobre la mula del rei David i el van portar a Guihon. I el sacerdot Sadoc, que havia agafat el corn de l’oli del Tabernacle, ungí Salomó; i van fer tocar la trompeta i tot el poble va cridar: “Visca el rei Salomó!” Després tot el poble va pujar darrere seu, i tots anaven tocant flabiols i fent gatzara, fins a fer retrunyir la terra amb els seus crits. Ho van sentir Adonies i tots el con-vidats que eren amb ell, quan acabaven de menjar. Joab va sentir el so de la trompeta i digué: “Per què s’esvalota la ciutat amb tant d’enrenou?” Encara ell parlava que va arribar Je-honatan, fill del sacerdot Abiatar. I Ado-nies li digué: “Vine, que tu ets un home com cal i deus portar bones notícies.” Però Jehonatan, responent a Ado-nies, digué: “Al contrari; el nostre senyor, el rei David, acaba de proclamar rei Salomó. El rei ha enviat amb ell Sadoc, el sacerdot, Natan, el profeta, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, amb els quereteus i els peleteus, i l’han fet muntar sobre la mula del rei; i Sadoc, el sacerdot, i Natan, el pro-feta, l’han ungit rei a Guihon. I d’allà han pujat amb molta gatzara i la ciutat s’ha commogut. Aquest és l’enrenou que heu sentit. A més, Salomó s’ha assegut al tron reial. I els servidors del rei han anat a felicitar el nostre senyor, el rei David, dient-li: ‘Que Déu enalteixi el nom de Salomó més que el teu nom i faci el seu reialme més gran que el teu reialme.’ I el rei els ha fet una inclinació reverent des del llit, i, a més, ha dit: Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que m’ha concedit avui que hi hagi algú que ocupi el meu tron, i que els meus ulls ho hagin pogut veure!” Llavors tots els convidats d’Adonies es van espantar i es van alçar consternats, i van marxar cadascun pel seu cantó. Adonies, que tenia por que es presentés Salomó, es va alçar i va anar al Tabernacle, i es va agafar als corns de l’altar. I van dur aquest missatge a Salomó: “Mira, Adonies té por del rei Salomó i s’ha agafat als corns de l’altar, i diu: Que el rei Salomó em juri avui que no farà morir el seu servent per l’espasa.” El rei Salomó respongué: “Si es comporta com un home de bé, no caurà a terra ni un dels seus cabells, però si es troba alguna maldat en ell, morirà.” Llavors el rei Salomó va manar que el fessin baixar de l’altar; i ell va venir i es prosternà davant del rei Salomó, i aquest li digué: “Vés-te’n a casa!”
1 Reis 1:28-53 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
La resposta del rei David fou aquesta: – Crideu-me Betsabé. Ella tornà a entrar a la presència del rei i es va quedar dreta al seu davant. Llavors el rei va fer aquest jurament: – Per la vida del Senyor, que m’ha salvat de tants perills, t’asseguro que avui mateix compliré el que t’havia jurat pel Senyor, Déu d’Israel: El teu fill Salomó em succeirà i s’asseurà en el meu tron. Betsabé es va agenollar i es va prosternar amb el front a terra davant el rei i digué: – Que visqui per sempre el meu senyor, el rei David! Tot seguit, David va ordenar: – Crideu-me el sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà. Aquests van entrar a la cambra reial, i el rei els va dir: – Preneu la meva guàrdia, feu muntar el meu fill Salomó sobre la meva pròpia mula i que baixi fins a Guihon. Vosaltres, el sacerdot Sadoc i el profeta Natan, ungiu-lo allí rei d’Israel. Després feu sonar els corns i crideu: “Visca el rei Salomó!” Acabat torneu a pujar amb ell i que entri i s’assegui en el meu tron: ell regnarà en lloc meu. Jo el designo perquè sigui sobirà d’Israel i de Judà. Benaiahu, fill de Jehoiadà, va respondre al rei: – Amén! Així ho afirma el Senyor, el Déu del meu senyor, el rei. Tal com el Senyor va ser al costat del meu senyor, el rei, que sigui igualment al costat de Salomó! Que faci el seu regnat encara més grandiós que el del meu senyor, el rei David! El sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, juntament amb els quereteus i els peleteus, van baixar per fer muntar Salomó a la mula del rei David i conduir-lo a Guihon. El sacerdot Sadoc va prendre l’oli sant del tabernacle i ungí rei Salomó. Tocaven els corns, i tot el poble cridava: – Visca el rei Salomó! Després tot el poble va tornar a pujar amb ell. La gent tocava les flautes i cridava d’alegria, tant, que semblava que la terra anés a esclatar. Adonies i tots els seus convidats estaven acabant el banquet quan van sentir l’aldarull. Joab, en sentir els tocs de corn, va dir: – Què passa a la ciutat, que hi ha tant d’enrenou? Encara parlava, que va arribar Jehonatan, fill del sacerdot Abiatar. Adonies li digué: – Vine! Tu ets un home com cal i deus portar bones noves. Però Jehonatan li va respondre: – Res d’això: el nostre senyor, el rei David, ha proclamat rei Salomó! El rei li ha enviat el sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, amb els quereteus i els peleteus. L’han fet muntar a la mula reial, i el sacerdot Sadoc i el profeta Natan l’han ungit rei a Guihon, d’on han pujat entusiasmats. A la ciutat hi ha un gran enrenou, i aquesta és la cridòria que sentiu. Salomó ja s’ha assegut al tron reial, i els consellers reials ja han acudit a expressar els seus bons auguris al nostre senyor el rei David, dient-li: “Que el teu Déu faci el nom de Salomó més gloriós encara que el teu, i el seu regnat més grandiós encara que el teu!” El rei s’ha prosternat al seu mateix llit per pregar i ha exclamat: “Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que avui m’ha concedit de poder veure amb els meus propis ulls el qui em succeeix en el tron!” Llavors tots els convidats d’Adonies, esglaiats, es van aixecar i se n’anaren cada un pel seu costat. Adonies va tenir por de Salomó i, per salvar-se, corregué a agafar-se als angles de l’altar. Salomó en va ser informat: – Adonies té por del rei Salomó i s’ha agafat als angles de l’altar, exclamant: “Que el rei Salomó em juri avui que no matarà aquest servent seu!” El rei Salomó va dir: – Si en endavant es porta com cal, no li caurà a terra ni un sol cabell; però si és atrapat en cap falta, morirà. El rei Salomó va enviar gent per fer-lo baixar de l’altar. Ell anà a prosternar-se davant el rei Salomó, i aquest li va dir: – Torna-te’n a casa teva.