1 REIS 1:28-53

El rei David respongué: “Crideu-me Betsabé.” I ella va entrar a presència del rei i es mantingué dreta davant seu. I el rei va fer aquest jurament: “Per vida del Senyor que ha redimit la meva ànima de tota adversitat, que allò que vaig jurar-te pel Senyor, el Déu d’Israel, dient-te: ‘T’asseguro que Salomó, el teu fill, regnarà després de mi i seurà en el meu tron ocupant el meu lloc’, avui mateix ho compliré.” Betsabé, inclinant-se fins a terra, es prosternà davant el rei i digué: “Que el meu senyor, el rei David, visqui per sempre!” Llavors el rei David digué: “Crideu-me Sadoc, el sacerdot, Natan, el profeta, i Benaiahu, fill de Jehoiadà.” Aquests van acudir davant el rei, i el rei els digué: “Preneu amb vosaltres els servidors del vostre senyor, feu muntar Salomó, el meu fill, sobre la meva mula i feu-lo baixar a Guihon. Allà, Sadoc, el sacerdot, i Natan, el profeta, l’ungiran com a rei d’Israel, i vosaltres tocareu la trompeta i cridareu: Visca el rei Salomó! Tot seguit, pujareu darrere seu i, en ser aquí, seurà sobre el meu tron i regnarà en lloc meu: perquè és a ell que he designat perquè sigui sobirà d’Israel i de Judà.” Benaiahu, fill de Jehoiadà, respon-gué al rei: “Amén. Que així ho confirmi el Senyor, el Déu del meu senyor, el rei! Tal com el Senyor ha estat al costat del rei, el meu senyor, així estigui al costat de Salomó i engrandeixi el seu regnat més que el regnat del meu senyor, el rei David.” Després, el sacerdot Sadoc, el profe-ta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, van baixar amb els quereteus i els pele-teus, van muntar Salomó sobre la mula del rei David i el van portar a Guihon. I el sacerdot Sadoc, que havia agafat el corn de l’oli del Tabernacle, ungí Salomó; i van fer tocar la trompeta i tot el poble va cridar: “Visca el rei Salomó!” Després tot el poble va pujar darrere seu, i tots anaven tocant flabiols i fent gatzara, fins a fer retrunyir la terra amb els seus crits. Ho van sentir Adonies i tots el con-vidats que eren amb ell, quan acabaven de menjar. Joab va sentir el so de la trompeta i digué: “Per què s’esvalota la ciutat amb tant d’enrenou?” Encara ell parlava que va arribar Je-honatan, fill del sacerdot Abiatar. I Ado-nies li digué: “Vine, que tu ets un home com cal i deus portar bones notícies.” Però Jehonatan, responent a Ado-nies, digué: “Al contrari; el nostre senyor, el rei David, acaba de proclamar rei Salomó. El rei ha enviat amb ell Sadoc, el sacerdot, Natan, el profeta, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, amb els quereteus i els peleteus, i l’han fet muntar sobre la mula del rei; i Sadoc, el sacerdot, i Natan, el pro-feta, l’han ungit rei a Guihon. I d’allà han pujat amb molta gatzara i la ciutat s’ha commogut. Aquest és l’enrenou que heu sentit. A més, Salomó s’ha assegut al tron reial. I els servidors del rei han anat a felicitar el nostre senyor, el rei David, dient-li: ‘Que Déu enalteixi el nom de Salomó més que el teu nom i faci el seu reialme més gran que el teu reialme.’ I el rei els ha fet una inclinació reverent des del llit, i, a més, ha dit: Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que m’ha concedit avui que hi hagi algú que ocupi el meu tron, i que els meus ulls ho hagin pogut veure!” Llavors tots els convidats d’Adonies es van espantar i es van alçar consternats, i van marxar cadascun pel seu cantó. Adonies, que tenia por que es presentés Salomó, es va alçar i va anar al Tabernacle, i es va agafar als corns de l’altar. I van dur aquest missatge a Salomó: “Mira, Adonies té por del rei Salomó i s’ha agafat als corns de l’altar, i diu: Que el rei Salomó em juri avui que no farà morir el seu servent per l’espasa.” El rei Salomó respongué: “Si es comporta com un home de bé, no caurà a terra ni un dels seus cabells, però si es troba alguna maldat en ell, morirà.” Llavors el rei Salomó va manar que el fessin baixar de l’altar; i ell va venir i es prosternà davant del rei Salomó, i aquest li digué: “Vés-te’n a casa!”