1 REIS 1

1
Ancianitat de David
1El rei David ja era vell, carregat d’anys, i per més que l’abrigaven, no s’escalfava.
2Els seus servidors li digueren: “Cal buscar per al rei, el nostre senyor, una noia verge, perquè el serveixi, el cuidi i jegui amb ell, a fi que escalfi el rei, el nostre senyor.”
3Van buscar, doncs, una noia bonica per tot el territori d’Israel, i van trobar Abisag, xunemita, i la van portar al rei.
4La noia era de gran bellesa. Ella cui-dava el rei i el servia, però el rei no la conegué sexualment.
La conjura d’Adonies
5Adonies, fill d’Haguit, s’ufanejava pensant: “Jo regnaré.” Es va procurar un carruatge amb genets i una escorta de cinquanta homes que el precedien.
6El seu pare mai de la vida no l’hagué de renyar dient-li: “Per què fas això?” A més, era de molt bona presència i l’havia tingut després d’Absalom.
7Mantenia tractes amb Joab, fill de Seruià, i amb el sacerdot Abiatar, que eren partidaris d’ell i l’afavorien.
8Però el sacerdot Sadoc, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, i el profeta Natan, Ximí, Reí i els valents de David, no eren partidaris seus.
9Adonies va fer un sacrifici d’ovelles, vedells i bestiar engreixat vora la roca d’Eben-Azohèlet, que és prop de Ro-guel, i va convidar tots els seus germans, els fills del rei, i tots els homes de Judà que servien el rei.
10Però no va convidar el profeta Natan, ni Benaiahu, fill de Jehoiadà, ni Sa-lomó, el seu germà.
11Llavors Natan va parlar a Betsabé, la mare de Salomó, dient-li: “¿No saps que Adonies, fill d’Haguit, s’ha fet rei sense que ho sàpiga David, el nostre senyor?
12Ara, doncs, vine i deixa’m que t’aconselli a fi que puguis salvar la teva vida i la del teu fill Salomó.
13Vés a veure el rei David i digues-li: ‘Senyor i rei meu; ¿no vas jurar a la teva serventa dient-li: Salomó, el teu fill, reg-narà després de mi i seurà sobre el meu tron? Per què, doncs, regna Adonies?’
14I mentre tu estaràs allà parlant amb el rei, jo entraré darrere teu i acabaré de confirmar les teves paraules.”
15Betsabé va entrar a veure el rei dins la cambra, ja que el rei era molt vell i havia de ser atès per Abisag, la xunemita.
16Betsabé va fer la reverència i es prostrà davant el rei. I el rei li preguntà: “Què vols?”
17I ella respongué: “Senyor meu, tu vas jurar a la teva serventa pel Senyor, el teu Déu, dient-li: ‘T’asseguro que Salomó, el teu fill, regnarà després de mi; ell seurà sobre el meu tron.’
18Però ara és Adonies el qui fa de rei, sense que tu, rei i senyor meu, no en sàpigues res.
19Ha sacrificat vedells, bestiar engrei-xat i ovelles en quantitat, i ha convidat tots els fills del rei, i el sacerdot Abiatar, i Joab, comandant de l’exèrcit, però no ha convidat Salomó, el teu servidor.
20Quant a tu, els ulls de tot Israel estan sobre teu, senyor i rei meu, perquè els facis saber qui ha de seure sobre el tron del meu senyor, el rei, com a successor.
21Perquè podria ser que quan el rei, el meu senyor, reposi amb els seus avant-passats, jo i el meu fill Salomó siguem tractats com uns culpables.”
22Encara ella parlava amb el rei que va arribar el profeta Natan,
23i van avisar el rei dient-li: “El profeta Natan és aquí.” Va entrar, doncs, a la presència del rei, i es va prostrar davant el rei, fins a terra.
24I Natan digué: “Rei i senyor meu, ¿has dit tu: Adonies regnarà després de mi i ell seurà sobre el meu tron?
25Perquè avui ha baixat i ha sacrificat vedells, bestiar engreixat i ovelles en quantitat, ha convidat tots els fills del rei, tots els capitans de l’exèrcit i el sacerdot Abiatar, que ara mengen i beuen davant d’ell cridant: Visca el rei Adonies!
26Però a mi, servidor teu, al sacerdot Sadoc, a Benaiahu, fill de Jehoiadà, i a Salomó, el teu servidor, no ens han convidat.
27¿Serà que això s’ha fet amb el permís del rei, el meu senyor, sense que es notifiqués als teus servidors qui ha de ser el que ocuparà el tron del meu senyor després d’ell?”
David proclama rei Salomó
28El rei David respongué: “Crideu-me Betsabé.” I ella va entrar a presència del rei i es mantingué dreta davant seu.
29I el rei va fer aquest jurament: “Per vida del Senyor que ha redimit la meva ànima de tota adversitat,
30que allò que vaig jurar-te pel Senyor, el Déu d’Israel, dient-te: ‘T’asseguro que Salomó, el teu fill, regnarà després de mi i seurà en el meu tron ocupant el meu lloc’, avui mateix ho compliré.”
31Betsabé, inclinant-se fins a terra, es prosternà davant el rei i digué: “Que el meu senyor, el rei David, visqui per sempre!”
32Llavors el rei David digué: “Crideu-me Sadoc, el sacerdot, Natan, el profeta, i Benaiahu, fill de Jehoiadà.” Aquests van acudir davant el rei,
33i el rei els digué: “Preneu amb vosaltres els servidors del vostre senyor, feu muntar Salomó, el meu fill, sobre la meva mula i feu-lo baixar a Guihon.
34Allà, Sadoc, el sacerdot, i Natan, el profeta, l’ungiran com a rei d’Israel, i vosaltres tocareu la trompeta i cridareu: Visca el rei Salomó!
35Tot seguit, pujareu darrere seu i, en ser aquí, seurà sobre el meu tron i regnarà en lloc meu: perquè és a ell que he designat perquè sigui sobirà d’Israel i de Judà.”
36Benaiahu, fill de Jehoiadà, respon-gué al rei: “Amén. Que així ho confirmi el Senyor, el Déu del meu senyor, el rei!
37Tal com el Senyor ha estat al costat del rei, el meu senyor, així estigui al costat de Salomó i engrandeixi el seu regnat més que el regnat del meu senyor, el rei David.”
38Després, el sacerdot Sadoc, el profe-ta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, van baixar amb els quereteus i els pele-teus, van muntar Salomó sobre la mula del rei David i el van portar a Guihon.
39I el sacerdot Sadoc, que havia agafat el corn de l’oli del Tabernacle, ungí Salomó; i van fer tocar la trompeta i tot el poble va cridar: “Visca el rei Salomó!”
40Després tot el poble va pujar darrere seu, i tots anaven tocant flabiols i fent gatzara, fins a fer retrunyir la terra amb els seus crits.
Adonies se sotmet
41Ho van sentir Adonies i tots el con-vidats que eren amb ell, quan acabaven de menjar. Joab va sentir el so de la trompeta i digué: “Per què s’esvalota la ciutat amb tant d’enrenou?”
42Encara ell parlava que va arribar Je-honatan, fill del sacerdot Abiatar. I Ado-nies li digué: “Vine, que tu ets un home com cal i deus portar bones notícies.”
43Però Jehonatan, responent a Ado-nies, digué: “Al contrari; el nostre senyor, el rei David, acaba de proclamar rei Salomó.
44El rei ha enviat amb ell Sadoc, el sacerdot, Natan, el profeta, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, amb els quereteus i els peleteus, i l’han fet muntar sobre la mula del rei;
45i Sadoc, el sacerdot, i Natan, el pro-feta, l’han ungit rei a Guihon. I d’allà han pujat amb molta gatzara i la ciutat s’ha commogut. Aquest és l’enrenou que heu sentit.
46A més, Salomó s’ha assegut al tron reial.
47I els servidors del rei han anat a felicitar el nostre senyor, el rei David, dient-li: ‘Que Déu enalteixi el nom de Salomó més que el teu nom i faci el seu reialme més gran que el teu reialme.’ I el rei els ha fet una inclinació reverent des del llit,
48i, a més, ha dit: Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que m’ha concedit avui que hi hagi algú que ocupi el meu tron, i que els meus ulls ho hagin pogut veure!”
49Llavors tots els convidats d’Adonies es van espantar i es van alçar consternats, i van marxar cadascun pel seu cantó.
50Adonies, que tenia por que es presentés Salomó, es va alçar i va anar al Tabernacle, i es va agafar als corns de l’altar.
51I van dur aquest missatge a Salomó: “Mira, Adonies té por del rei Salomó i s’ha agafat als corns de l’altar, i diu: Que el rei Salomó em juri avui que no farà morir el seu servent per l’espasa.”
52El rei Salomó respongué: “Si es comporta com un home de bé, no caurà a terra ni un dels seus cabells, però si es troba alguna maldat en ell, morirà.”
53Llavors el rei Salomó va manar que el fessin baixar de l’altar; i ell va venir i es prosternà davant del rei Salomó, i aquest li digué: “Vés-te’n a casa!”

S'ha seleccionat:

1 REIS 1: BEC

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió