1 REIS 2
2
El testament de David
1Quan s’acostaven els dies de la mort de David, va donar instruccions al seu fill Salomó dient-li:
2“Jo estic a punt d’emprendre el camí que fa tothom; sigues valent i porta’t com un home.
3Guarda els preceptes del Senyor, el teu Déu, seguint els seus camins i com-plint els seus estatuts, els seus manaments, les seves lleis i els seus testimo-nis, tal com és escrit en la llei de Moisès, perquè et vagi bé en tot el que em-prenguis i a qualsevol lloc on vagis,
4a fi que el Senyor confirmi la promesa que em va fer: ‘Si els teus fills guarden el seu comportament, per caminar fidelment davant meu, amb tot el seu cor i amb tota la seva ànima, mai no et faltarà un descendent sobre el tron d’Israel.’
5I tu també saps allò que m’ha fet Joab, fill de Seruià: allò que va fer als dos caps dels exèrcits d’Israel, a Abner, fill de Ner, i a Amassà, fill de Jèter, que els va matar, venjant sang de guerra en temps de pau, i tacant de sang de guerra la faixa que el cenyia i les sabates que calçava.
6Actua, doncs, amb seny, i no deixis que els seus cabells blancs baixin en pau a la sepultura.
7En canvi, amb els fills de Barzil·lai de Galaad, sigues benèvol; que estiguin en-tre els qui mengen a la teva taula, perquè així es van comportar ells amb mi quan jo fugia d’Absalom, el teu germà.
8Aquí, amb tu, tens Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim. Aquest em va maleir amb una maledicció terrible el dia que jo fugia cap a Mahanaim, però després va baixar a rebre’m al Jordà, i jo li vaig jurar pel Senyor: ‘No et faré morir per l’espasa.’
9Ara, però, no el deixis impune; ets prou intel·ligent i sabràs què cal fer amb ell perquè els seus cabells blancs baixin amb sang a la sepultura.”
10David va reposar amb els seus avantpassats i fou enterrat a la ciutat de David.
11El temps que David va regnar sobre Israel va ser de quaranta anys; va regnar set anys a Hebron i trenta-tres a Jerusalem.
12Salomó va ocupar el tron de David, el seu pare, i el seu reialme es va afer-mar sòlidament.
Fi d’Adonies i els seus seguidors
13Adonies, fill d’Haguit, va anar a tro-bar Betsabé, la mare de Salomó, i ella li preguntà: “¿És pacífica la teva visita?” Ell respongué: “És pacífica.”
L’exili d’Abiatar
14I afegí: “Haig de dir-te una cosa.” Ella li fa: “Parla.”
15Llavors ell digué: “Tu saps que a mi em corresponia el regnat, i que tot Israel tenia posada en mi la mirada perquè jo fos el rei. Però el dret de regnar ha estat canviat i ha passat a ser del meu germà, perquè li era destinat de part del Senyor.
16Ara bé, et vull demanar una cosa; espero que no me la neguis.” Ella li digué: “Parla.”
17I ell digué: “Et prego que parlis al rei Salomó, ja que no et rebutjarà, perquè em concedeixi Abisag, la xunemita, per muller.”
18Betsabé respongué: “Està bé; parlaré al rei a favor teu.”
19I Betsabé va anar a trobar el rei Sa-lomó per parlar-li a favor d’Adonies. El rei es va alçar per rebre-la, li féu una reverència i va tornar a seure al seu tron. Va fer posar un setial per a la mare del rei, i ella va seure a la seva dreta.
20Llavors ella digué: “Vinc a demanar-te una petita cosa; no em desatenguis.” I el rei li digué: “Demana, mare meva, que no et desatendré pas.”
21Ella digué: “Que Abisag, la xunemita, sigui concedida per muller al teu ger-mà Adonies.”
22Però el rei Salomó replicà a la seva mare: “Per què demanes Abisag, la xunemita, per a Adonies? Demana també per a ell el regne, ja que és el meu germà gran i té al seu favor el sacerdot Abiatar i Joab, el fill de Seruià!”
23Llavors el rei Salomó va jurar pel Senyor dient: “Que Déu em castigui se-verament si no és cert que això que ha dit Adonies li costarà la vida!
24Ara, doncs, per vida del Senyor, que m’ha confirmat i m’ha fet seure sobre el tron de David, el meu pare, i m’ha fun-dat una dinastia com havia promès, que Adonies ha de morir avui mateix!”
25I el rei Salomó va donar l’ordre a Benaiahu, fill de Jehoiadà, que el va ferir i el deixà mort.
26Al sacerdot Abiatar, el rei li va dir: “Ves-te’n a Anatot, a les teves terres, perquè, si bé mereixes la mort, no et vull matar en aquest moment, perquè has portat l’Arca del Senyor Etern davant del meu pare David, i perquè has patit el mateix que va patir el meu pare.”
27Així Salomó va desposseir Abiatar del càrrec de sacerdot del Senyor, i així es va complir la sentència que el Senyor havia pronunciat contra la casa d’Elí, a Siló.
La mort de Joab
28La notícia va arribar a Joab –val a dir que Joab també havia seguit el partit d’Adonies, si bé no havia seguit el d’Absalom–, i llavors va anar a refu-giar-se al Tabernacle del Senyor i es va agafar als corns de l’altar.
29Van comunicar al rei Salomó que Joab s’havia refugiat al Tabernacle del Senyor i que s’estava al costat de l’altar. Llavors Salomó hi va enviar Benaiahu, fill de Jehoiadà, dient-li: “Vés i mata’l.”
30Benaiahu va entrar al Tabernacle del Senyor i digué a Joab: “El rei diu que surtis.” Però ell replicà: “No; prefereixo morir aquí!” I Benaiahu va portar la resposta al rei: “Això m’ha dit Joab i així m’ha contestat.”
31Llavors el rei li digué: “Fes tal com ell ha dit: mata’l i enterra’l. Així trauràs de damunt meu i de damunt la meva família paterna la sang que injustament ha vessat Joab.
32I que el Senyor faci recaure la sang sobre el seu cap, perquè ell va atacar dos homes justos i millors que no pas ell, i els va matar amb l’espasa, sense que el meu pare David ho sabés. Eren: Abner, fill de Ner, comandant de l’exèrcit d’Is-rael, i Amassà, fill de Jèter, comandant de l’exèrcit de Judà.
33Que la sang d’ells, doncs, recaigui sobre el cap de Joab i sobre el cap de la seva descendència per sempre; men-tre que sobre David, sobre la seva des-cendència, sobre la seva casa i sobre el seu tron, descansi eternament la pau de part del Senyor!”
34I Benaiahu, fill d Jehoiadà, hi va anar i el va matar. Va ser enterrat a casa seva, al desert.
35El rei va posar al seu lloc Benaiahu, fill de Jehoiadà, com a cap de l’exèrcit, i al sacerdot Sadoc, el rei el va posar al lloc d’Abiatar.
Mort de Ximí
36Després el rei va enviar a buscar Ximí, i li digué: “Construeix-te una casa a Jerusalem i queda’t-hi a viure, i no en surtis per anar enlloc;
37perquè si un dia en surts i passes el torrent del Cedró, pots estar ben segur que moriràs sense remei: la teva sang recaurà llavors sobre el teu mateix cap.”
38Ximí va contestar al rei: “Està bé. El teu servent ho farà tal com el meu senyor, el rei, ho ha manat.” I va viure a Jerusalem molt de temps.
39Però succeí que, al cap de tres anys, dos criats de Ximí es van escapar cap a la casa d’Aquix, fill de Maacà, rei de Gat. Llavors van anar a dir a Ximí: “Mira, els teus criats són a Gat.”
40I Ximí es va alçar, va ensellar l’ase i se’n va anar cap a Gat, prop d’Aquix, a buscar els seus criats. Ximí va anar i va tornar de Gat, i va portar els seus criats.
41Però van denunciar a Salomó que Ximí havia anat de Jerusalem a Gat i havia tornat.
42El rei va fer cridar Ximí i li digué: “¿No et vaig adjurar pel Senyor i et vaig fer aquesta advertència: ‘El dia que surtis o vagis a qualsevol lloc, estigues segur que moriràs sense remei?’ I tu em vas contestar: ‘Està bé, així ho faré.’
43Per què, doncs, no has guardat el jurament del Senyor i l’ordre que t’ha-via donat?”
44A més, el rei digué a Ximí: “Tu saps, perquè n’ets conscient, tot el mal que vas fer al meu pare David; ara el Senyor fa recaure la teva maldat sobre el teu cap,
45mentre que el rei Salomó serà afa-vorit i el tron de David serà afermat davant el Senyor per sempre més.”
46Llavors el rei va donar l’ordre a Benaiahu, fill de Jehoiadà, i aquest va anar a escometre’l i el va matar. I el regnat de Salomó es va afermar a les seves mans.
S'ha seleccionat:
1 REIS 2: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya