La resposta del rei David fou aquesta:
– Crideu-me Betsabé.
Ella tornà a entrar a la presència del rei i es va quedar dreta al seu davant. Llavors el rei va fer aquest jurament:
– Per la vida del Senyor, que m’ha salvat de tants perills, t’asseguro que avui mateix compliré el que t’havia jurat pel Senyor, Déu d’Israel: El teu fill Salomó em succeirà i s’asseurà en el meu tron.
Betsabé es va agenollar i es va prosternar amb el front a terra davant el rei i digué:
– Que visqui per sempre el meu senyor, el rei David!
Tot seguit, David va ordenar:
– Crideu-me el sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà.
Aquests van entrar a la cambra reial, i el rei els va dir:
– Preneu la meva guàrdia, feu muntar el meu fill Salomó sobre la meva pròpia mula i que baixi fins a Guihon.
Vosaltres, el sacerdot Sadoc i el profeta Natan, ungiu-lo allí rei d’Israel. Després feu sonar els corns i crideu: “Visca el rei Salomó!” Acabat torneu a pujar amb ell i que entri i s’assegui en el meu tron: ell regnarà en lloc meu. Jo el designo perquè sigui sobirà d’Israel i de Judà.
Benaiahu, fill de Jehoiadà, va respondre al rei:
– Amén! Així ho afirma el Senyor, el Déu del meu senyor, el rei. Tal com el Senyor va ser al costat del meu senyor, el rei, que sigui igualment al costat de Salomó! Que faci el seu regnat encara més grandiós que el del meu senyor, el rei David!
El sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, juntament amb els quereteus i els peleteus, van baixar per fer muntar Salomó a la mula del rei David i conduir-lo a Guihon. El sacerdot Sadoc va prendre l’oli sant del tabernacle i ungí rei Salomó. Tocaven els corns, i tot el poble cridava:
– Visca el rei Salomó!
Després tot el poble va tornar a pujar amb ell. La gent tocava les flautes i cridava d’alegria, tant, que semblava que la terra anés a esclatar.
Adonies i tots els seus convidats estaven acabant el banquet quan van sentir l’aldarull. Joab, en sentir els tocs de corn, va dir:
– Què passa a la ciutat, que hi ha tant d’enrenou?
Encara parlava, que va arribar Jehonatan, fill del sacerdot Abiatar. Adonies li digué:
– Vine! Tu ets un home com cal i deus portar bones noves.
Però Jehonatan li va respondre:
– Res d’això: el nostre senyor, el rei David, ha proclamat rei Salomó! El rei li ha enviat el sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, amb els quereteus i els peleteus. L’han fet muntar a la mula reial, i el sacerdot Sadoc i el profeta Natan l’han ungit rei a Guihon, d’on han pujat entusiasmats. A la ciutat hi ha un gran enrenou, i aquesta és la cridòria que sentiu. Salomó ja s’ha assegut al tron reial, i els consellers reials ja han acudit a expressar els seus bons auguris al nostre senyor el rei David, dient-li: “Que el teu Déu faci el nom de Salomó més gloriós encara que el teu, i el seu regnat més grandiós encara que el teu!” El rei s’ha prosternat al seu mateix llit per pregar i ha exclamat: “Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que avui m’ha concedit de poder veure amb els meus propis ulls el qui em succeeix en el tron!”
Llavors tots els convidats d’Adonies, esglaiats, es van aixecar i se n’anaren cada un pel seu costat. Adonies va tenir por de Salomó i, per salvar-se, corregué a agafar-se als angles de l’altar. Salomó en va ser informat:
– Adonies té por del rei Salomó i s’ha agafat als angles de l’altar, exclamant: “Que el rei Salomó em juri avui que no matarà aquest servent seu!”
El rei Salomó va dir:
– Si en endavant es porta com cal, no li caurà a terra ni un sol cabell; però si és atrapat en cap falta, morirà.
El rei Salomó va enviar gent per fer-lo baixar de l’altar. Ell anà a prosternar-se davant el rei Salomó, i aquest li va dir:
– Torna-te’n a casa teva.