GÈNESI 30
30
Gelosia entre Raquel i Lia
1Quan Raquel veié que ella no podia donar fills a Jacob, es va sentir gelosa de la seva germana i digué a Jacob: “Dóna’m fills; si no, em mo-ro!”
2Jacob es va enfurismar contra Raquel i li digué: “Que potser sóc Déu, jo, que t’ha negat la maternitat?”
3Ella respongué: “Aquí tens la meva serventa Bilhà; ajunta’t-hi, i ella infan-tarà sobre els meus genolls, i així també jo tindré fills d’ella.”
4Així li va cedir la seva serventa Bilhà, i Jacob es va ajuntar amb ella.
5Bilhà va concebre i va donar un fill a Jacob.
6I Raquel va dir: “Déu m’ha fet justícia, ha escoltat la meva veu i també m’ha donat un fill.” Per això l’anomenà Dan.
7Bilhà, la serventa de Raquel, va con-cebre de nou i va infantar un segon fill a Jacob.
8I Raquel va dir: “He sostingut una lluita sobrehumana amb la meva germana, i l’he vençuda.” Per això l’anomenà Neftalí.
9Però quan Lia s’adonà que la seva maternitat s’havia acabat, prengué la seva serventa Zilpà i la va cedir per dona a Jacob.
10Zilpà, la serventa de Lia, va infantar un fill a Jacob.
11I Lia digué:“Quina bona sort!” I l’anomenà Gad.
12Zilpà, la serventa de Lia, va infantar el segon fill a Jacob.
13I Lia digué: “Que feliç que sóc. Ara les dones em diran venturosa.” I l’anomenà Aser.
14Succeí que Rubèn, al temps de la sega del blat, va sortir al camp i va trobar mandràgores i les portà a la seva mare Lia. I Raquel va dir a Lia: “Dóna’m d’aquestes mandràgores del teu fill.”
15Però ella li va dir: “¿No en tens prou d’haver-me pres el meu marit, que enca-ra em vols prendre les mandràgores del meu fill?” Raquel li digué: “D’acord: que aquesta nit dormi amb tu a canvi de les mandràgores del teu fill.”
16Al capvespre, quan Jacob tornava del camp, Lia li va sortir a l’encontre i li va dir: “Has de venir amb mi perquè t’he aconseguit a canvi d’unes mandràgores del meu fill.” I Jacob va dormir amb ella aquella nit.
17Déu va escoltar Lia, que va concebre i va donar un cinquè fill a Jacob.
18I Lia digué: “Déu m’ha recompensat pel fet d’haver cedit la meva serventa al meu marit.” I el va anomenar Issacar.
19Lia, altra vegada va concebre i va donar un sisè fill a Jacob.
20Lia digué: “Déu m’ha obsequiat amb un bon dot; aquesta vegada el meu marit viurà amb mi, perquè li he donat sis fills.” I l’anomenà Zabuló.
21Després va infantar una filla, i li va posar el nom de Dina.
22Llavors Déu es va recordar de Raquel, la va escoltar i li restablí la maternitat;
23ella va concebre i va tenir un fill; i digué: “Déu ha esborrat el meu desho-nor.”
24I l’anomenà Josep, tot dient: “El Senyor encara m’afegirà un altre fill més.”
Enganys entre Jacob i Laban
25Quan Raquel hagué infantat Josep, Jacob digué a Laban: “Deixa que me’n vagi a casa meva, a la meva terra.
26Dóna’m les meves dones, per les quals jo t’he servit, i els meus fills, a fi que jo me’n pugui anar; perquè tu saps prou bé amb quant de treball t’he servit.”
27Laban li va contestar: “Sigues com-prensiu amb mi! Prou m’he adonat que el Senyor m’ha beneït per causa teva.”
28I hi afegí: “ Indica’m el salari que vols i te’l pagaré.”
29Jacob respongué: “Tu saps com t’he servit i el que ha arribat a ser el teu ramat gràcies a mi,
30ja que el que tenies abans de venir jo era ben poca cosa, mentre que ara ha crescut extraordinàriament, i el Senyor t’ha beneït amb la meva estada. Ara, doncs, quan podré fer abast per a casa meva?”
31Laban digué: “Què t’haig de donar?” Jacob respongué: “No cal que em donis res. Farem això: tornaré a pasturar i a tenir cura del teu ramat.
32Avui passaré pel mig del teu ramat i en separaré tots els animals clapats i tacats; tot cap de bestiar negre d’entre les ovelles i, d’entre les cabres, totes les clapades i tacades; aquest esdevindrà el meu salari.
33Així, més endavant, quan vinguis a veure el que he guanyat, tindràs prova de la meva honestedat; perquè tot allò que jo tingui que no sigui clapat o tacat entre les cabres, o bé negre entre les ovelles, serà que ho he robat.”
34Laban digué: “Està bé; que sigui tal com tu dius.”
35I aquell mateix dia va separar tots els bocs ratllats, totes les cabres tacades, de tot cap que tingués color blanc; i d’entre les ovelles tot cap que tingués color negre, i ho va confiar als seus fills,
36interposant una distància de tres jornades entre ell i Jacob. I Jacob es va quedar pasturant la resta del bestiar de Laban.
37Llavors Jacob prengué vergues ten-dres d’àlber, d’ametller i de plàtan, i les escorxà, deixant al descobert la part blanca de les vergues.
38Després va clavar les vergues així escorxades als canalons on el bestiar anava a abeurar-se, just davant el bes-tiar. Les bèsties entraven en zel quan hi anaven a beure,
39i com que s’acoblaven davant les vergues parien cries ratllades, clapades i tacades.
40Després, Jacob destriava els anyells i les ovelles ratllades i negres del ramat de Laban. Així es va fer uns ramats pro-pis que no barrejava amb els de Laban.
41A més, quan el bestiar robust entrava en zel, Jacob posava les vergues als abeuradors, davant els ulls del bestiar, perquè s’acoblessin entre les vergues;
42però quan es tractava de bestiar dèbil no les hi posava, de manera que tot el bestiar feble anava per a Laban i tot el bestiar vigorós era per a Jacob.
43D’aquesta manera Jacob es va en-riquir molt: va arribar a tenir nombro-sos ramats, criades i servents, camells i ases.
S'ha seleccionat:
GÈNESI 30: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya