GÈNESI 31
31
La fugida de Jacob
1Jacob es va assabentar que els fills de Laban anaven dient: “Jacob s’ha apoderat de tot el que era del nostre pare, i amb el que era del nostre pare s’ha fet tota aquesta fortuna.”
2Jacob també va observar Laban i s’adonà que ja no li feia la mateixa cara d’abans.
3Llavors el Senyor digué a Jacob: “Torna-te’n a la terra dels teus pares, amb la teva parentela, que jo seré amb tu.”
4Jacob va cridar Raquel i Lia al camp, on era el seu ramat,
5i els digué: “Estic veient que el vostre pare ja no em fa la mateixa cara que abans em feia; però el Déu del meu pare ha estat amb mi.
6Vosaltres sabeu que jo he servit el vostre pare amb totes les meves forces.
7i ell, en canvi, m’ha enganyat i m’ha canviat deu vegades la paga; però Déu no li ha permès que em fes mal.
8Si deia: ‘Les clapades seran la teva paga’, totes les ovelles parien cries clapades. Si deia: ‘Les ratllades seran la teva paga’, totes les ovelles les parien ratllades.
9D’aquesta manera Déu ha pres el bes-tiar del vostre pare i me l’ha donat a mi.
10Succeí que, pel temps que les bèsties entren en zel, vaig alçar els ulls i vaig veure en un somni que els bocs que muntaven les ovelles eren ratllats, tacats i clapats.
11L’àngel del Senyor em va dir en aquell somni: ‘Jacob’. I jo vaig contes-tar: ‘Sóc aquí’.
12Digué: ‘Alça la vista i guaita: tots els bocs que munten les ovelles són ratllats, tacats i clapats; perquè jo he vist tot el que Laban t’està fent.
13Jo sóc el Déu de Betel, on vas ungir el pilar i em vas fer una prometença. Ara, aixeca’t, surt d’aquesta terra i tor-na-te’n a la terra on vas néixer’.”
14Raquel i Lia van contestar: “Que potser tenim encara part o heretatge a la casa del nostre pare?
15¿No ens ha tingut com a estranyes, ja que ens ha venut i s’ha engolit el nostre dot?
16Així, doncs, tota la riquesa que Déu ha pres al nostre pare és ben nostra i dels nostres fills. Fes ara tot el que Déu t’ha manat.”
17Llavors Jacob es va alçar, féu muntar els seus fills i les seves dones dalt dels camells
18i va posar en marxa tots els seus ramats amb tots els béns que havia aple-gat, el bestiar fruit dels seus guanys que havia adquirit a Padan-Aram, per tornar a casa del seu pare Isaac, a la terra de Canaan.
19Aprofitant que Laban havia anat a esquilar el seu bestiar, Raquel va robar els ídols familiars que tenia el seu pare.
20Jacob va fugir d’amagat de Laban, sense fer-li saber que se n’anava.
Laban persegueix Jacob
21Així va fugir Jacob amb tot el que era seu, i travessant el riu prengué la direcció de la muntanya de Galaad.
22Al cap de tres dies van donar a Laban la notícia que Jacob havia fugit.
23Llavors prengué amb ell els seus parents i li va anar al darrere durant set dies, fins que el va aconseguir a la mun-tanya de Galaad.
24Però a la nit Déu vingué a Laban, l’arameu, en un somni i li digué: “Guar-da’t de reptar Jacob; ni bé ni malament.”
25Laban havia aconseguit Jacob, que tenia plantada la tenda en un mont; i Laban va acampar a la muntanya de Galaad.
26Laban digué a Jacob: “Què has fet? Per què has traït la meva confiança i t’has endut les meves filles com si fossin un botí de guerra?
27Per què has fugit d’amagat i ocultant-te de mi? Per què no m’has avisat, a fi que jo et pogués acomiadar amb festes i cants, al so de panderetes i cí-tares?
28Ni tan sols m’has permès de besar els meus néts i les meves filles! T’has com-portat ben bé com un eixelebrat, amb el que has fet!
29Ara tinc el dret de tornar-vos el mal a vosaltres, però el Déu del vostre pare em va parlar anit i em digué: “Guarda’t de reptar Jacob; ni bé ni malament.”
30Però, si te n’has anat perquè enyo-raves la casa del teu pare, per què vas furtar-me els meus déus familiars?”
31Jacob va contestar a Laban: “Tenia por; perquè em pensava que tu em pren-dries les teves filles per la força.
32Però aquell a qui trobis els teus déus, que no visqui! En presència dels nostres parents, revisa si tinc alguna cosa teva i emporta-te-la.” Jacob ignorava que era Raquel qui els havia pres.
33Laban va entrar a la tenda de Jacob, a la de Lia i a la de les dues criades, i no va trobar res. Sortint de la tenda de Lia, va entrar a la tenda de Raquel.
34Però Raquel havia agafat els ídols, els havia ficat sota el guarniment del camell i s’hi havia assegut al damunt. Laban va escorcollar tota la tenda, però no els va trobar.
35I ella va dir al seu pare: “Que no hi hagi enuig en la mirada del meu senyor si no em puc alçar davant la seva presència, perquè tinc el que solen tenir les dones.” I va seguir buscant per tota la tenda i no va trobar els ídols.
36Llavors Jacob, molt enfurismat, va recriminar Laban, i l’interpel·lava dient-li: “Quin és el meu crim? Quin pecat he comès perquè em persegueixis tant?
37Has escorcollat totes les meves coses i, quantes n’has trobades que fossin de casa teva? Posa-ho aquí, davant dels meus parents i els teus, i que ells judi-quin entre nosaltres dos.
38En els vint anys que t’he servit, les teves ovelles i les teves cabres no han tingut mai un mal part, i no he menjat mai cap xai del teu ramat.
39De bèstia mal ferida, no te n’he por-tada mai cap; jo mateix la restituïa. A mi em feies responsable, tant si em ro-baven de dia com si em robaven de nit.
40Em passava que, de dia, la calor em consumia, i de nit, el fred; la son em fugia dels ulls.
41Així ho he passat durant vint anys a casa teva; catorze anys t’he servit per les teves dues filles, i sis anys pel teu ramat; i tu has canviat el meu salari deu vegades.
42Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i Terror d’Isaac, no hagués estat a favor meu, ben segur que ara m’aviaries amb les mans buides. Déu ha vist la meva aflicció i la fatiga de les meves mans, i anit t’ha reprès.”
Jacob i Laban fan un pacte
43Llavors Laban va respondre a Jacob i li digué: “Aquestes dones són filles meves i aquests nois són els meus fills, els ramats són els meus ramats, i tot això que veus és meu. Pel que fa a les meves filles, què puc fer avui per elles o pels fills que han infantat?
44Ara vine, tu i jo establirem un pacte que serveixi de testimoni entre tots dos.”
45Llavors Jacob prengué una pedra i la dreçà com un pilar.
46I digué als seus parents: “Aplegueu pedres.” Van aplegar pedres i van fer una fita i van menjar-hi a sobre.
47Laban li posà el nom de Jegar-Sa-haduta, i Jacob l’anomenà Galed.
48Laban va dir: “Des d’avui, aquesta fita serà un testimoni entre jo i tu.” Per això li diuen Galed;#31,48 testimoni.
49però també li diuen Mispà,#31,49 vigilància. perquè digué: “Que el Senyor ens vigili a tots dos, quan siguem lluny l’un de l’altre.
50Si maltractaves les meves filles, o prenies altres dones a més d’elles, en-cara que no hi ha cap testimoni amb nosaltres, fixa’t que és Déu qui fa de testimoni entre jo i tu.”
51A més, Laban digué a Jacob: “Mira aquesta fita i mira aquest pilar que he erigit entre jo i tu.
52Aquesta fita i aquest pilar fan de testimoni que jo no passaré més enllà, ni tu no passaràs ençà d’aquesta fita i d’aquest pilar cap a mi amb males intencions.
53Que el Déu d’Abraham i el Déu de Nahor arbitrin entre nosaltres; el Déu dels nostres pares.” Llavors Jacob va jurar pel Terror del seu pare Isaac.
54I va oferir un sacrifici a la muntanya i convidà els seus parents a menjar. Tots ells van participar-hi, i van passar la nit a la muntanya.
55L’endemà, Laban es va llevar de bon matí, va besar els seus fills i les seves filles, els donà la benedicció i empren-gué el camí de tornada a casa seva.
S'ha seleccionat:
GÈNESI 31: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya