GÈNESI 29
29
Arribada de Jacob a casa de Laban
1Jacob es va alçar i es va dirigir cap a la terra dels fills de l’Orient.
2Va mirar i veié que al mig del camp hi havia un pou i tres ramats d’ovelles que jeien vora d’ell, perquè els ramats hi abeuraven, i damunt la boca del pou hi havia una llosa grossa.
3Allà era on es reunien tots els ramats, llavors feien girar la llosa que tapava la boca del pou i abeuraven els ramats, i tornaven a posar la llosa al seu lloc, damunt la boca del pou.
4Jacob els va preguntar: “Germans, d’on sou?” Ells van contestar: “Som d’Haran.”
5Els digué: “Que coneixeu Laban, el fill de Nahor?” Respongueren: “Sí que el coneixem.”
6Els preguntà: “Està bé?” Li contesta-ren: “Sí; precisament ara arriba la seva filla Raquel amb les ovelles.”
7Ell va comentar: “El dia encara és llarg; no és pas hora d’aplegar el bestiar, podeu abeurar els ramats i tornar a pasturar.”
8Van contestar: “No podem fins que s’hagin aplegat tots els ramats. Llavors giraran la llosa de damunt la boca del pou i abeurarem les ovelles.”
9Encara estava parlant amb ells quan arribava Raquel amb les ovelles del seu pare; perquè ella n’era la pastora.
10Així que Jacob veié Raquel, la filla de Laban, el germà de la seva mare, amb les ovelles de Laban, el seu oncle, s’hi va atansar i va remoure la llosa que tapava la boca del pou i abeurà les ove-lles de Laban, el germà de la seva mare.
11Jacob va besar Raquel i esclatà en un plor desfet.
12Jacob féu saber a Raquel que ell era parent del seu pare i fill de Rebeca, i ella va anar corrents a comunicar-ho al seu pare.
13Tan bon punt Laban va sentir que es tractava de Jacob, el fill de la seva germana, va córrer a trobar-lo, i abraçant-lo el besava, i el féu entrar a casa seva. Llavors Jacob va explicar a Laban tot el que havia passat.
14I Laban li digué: “És ben cert que tu ets dels meus ossos i de la meva carn.” I Jacob es va quedar amb ell un mes sencer.
Jacob treballa per Raquel i Lia
15Laban digué a Jacob: “Perquè ets parent meu m’has de servir de franc? Indica’m quin salari vols.”
16Ara bé, Laban tenia dues filles, la gran, que es deia Lia, i la petita, que es deia Raquel.
17Lia tenia una mirada trista, en canvi Raquel era d’aspecte formós i bonica de cara.
18Com que Jacob estava enamorat de Raquel, va contestar: “Et serviré set anys per Raquel, la teva filla petita.”
19Laban digué: “Millor és que te la doni a tu que no pas que la doni a un altre. Queda’t amb mi.”
20I així Jacob va servir per Raquel durant set anys, que li van semblar uns quants dies, de tant que l’estimava.
21Llavors Jacob va dir a Laban: “Dó-na’m la meva dona, que m’ajuntaré amb ella; perquè el meu termini ja s’ha com-plert.”
22Llavors Laban va convidar tota la gent del lloc i va fer un banquet.
23I, en arribar al vespre, prengué la seva filla Lia i la dugué a Jacob, que es va unir amb ella.
24Laban va donar la seva serventa Zilpà per criada a la seva filla Lia.
25En arribar el matí, heus aquí que veié que era Lia! I va dir a Laban: “Què és això que m’has fet? No t’he servit per Raquel? Per què, doncs, m’has engan-yat?”
26Laban va contestar: “A la nostra terra no és costum de casar la petita abans que la gran.
27Acaba aquesta setmana de noces, i et donarem també l’altra a canvi del tre-ball que faràs encara uns altres set anys més.”
28Jacob ho va fer així; va complir aquella setmana de noces i Laban li va donar per muller la seva filla Raquel.
29Laban va donar la seva serventa Bilhà per criada a la seva filla Raquel.
30I Jacob es va unir també amb Raquel, i va estimar Raquel més que Lia, i va treballar a casa el seu oncle encara set anys més.
Els fills de Jacob
31Veient el Senyor que Lia era margi-nada, la féu fecunda, mentre que Raquel era estèril.
32Lia va concebre i infantà un fill, que va anomenar Rubèn, perquè deia: “El Senyor ha vist la meva aflicció: ara sí que m’estimarà el meu marit.”
33Altre cop va concebre i infantà un fill; i digué: “El Senyor ha sabut que era menyspreada i per això m’ha donat tam-bé aquest.” I l’anomenà Simeó.
34Una vegada més va concebre i infan-tà un fill; i digué: “Ara sí, aquest cop el meu marit s’unirà més a mi, perquè li he donat tres fills.” Per això l’anomenà Leví.
35Va tornar a concebre i infantà un fill; i digué: “Aquesta vegada donaré lloan-ça al Senyor.” I l’anomenà Judà. Lla-vors va deixar de tenir fills.
S'ha seleccionat:
GÈNESI 29: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya