La RecercaMostra

En les primeres quatre preguntes, Déu sosté la llanterna perquè el mortal es busqui a ell mateix en relació amb Déu: On ets? Qui t'ho ha dit? Què busques? Per què tens por? En contrast radiant, la pregunta sobre quant més sempre desviarà la mirada del cercador de veritats de la fosca profunditat de l’auto-confessió cap a l’horitzó on la sortida del sol pinta el cel.
"Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà...?" Lluc 11: 13a
En algunes versions, Crist dóna la resposta utilitzant la retòrica de la pregunta: Quant més?
Molt més.
Aquesta pregunta i resposta de dues paraules sempre provoca un desbordament d’esperança.
Comparar la redacció de Lluc i la de Mateu en aquesta porció de l'ensenyament de Crist és fascinant. Llegeix Mateu 7: 7-11. Què en fas d’això?
En acabar el llibre dels Fets, Lluc s'havia referit a l'Esperit Sant més de cinquanta-cinc vegades. Perquè Fets 10:45 té tanta importància?
Després de tot el que Lluc havia vist, escoltat i experimentat, no és estrany que, sota la inspiració de Déu, el seu Evangeli digui: "Quant més donarà el Pare celestial a l'Esperit Sant a qui li demani?" (Lluc 11:13). Sabia, amb tots els seus ésser, que no hi ha cap regal al món com l'Esperit Sant. Imagina't un metge, que s'havia construït una carrera a partir del coneixement sistematitzat dels mètodes científics, mirant com l’Esperit Sant desafia les explicacions i les lleis de la natura. Lluc no era un ximplet. Va ser capaç de provar efectes per determinar-ne les causes. Havia vist innombrables manifestacions de l'Esperit mitjançant la paraula, la curació i l'acte i Déu l'havia emprat per registrar trobades miraculoses provocades per l'Esperit mateix.
Recorda, Déu dona. Ho veiem en les paraules punyents de Romans 8:32, "Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell?" (BCI) Podríem donar testimoni dels dons temporals que Déu ens ha donat fins que les nostres veus s'assequessin, però la suma de tots ells no es res en comparació amb el regal suprem del propi Esperit de Crist. En aquest present, passem tota la vida desembolicant-ne d'altres sense fi: els seus consols, les seves alegries, els seus encàrrecs, els seus empoderaments, les seves guies, els seus afectes. Aquests no acaben mai.
Escriptures
Sobre aquest pla

En aquest pla de lectura de 7 dies, Beth Moore utilitza preguntes que provenen de les Escriptures per conduir-te a la intimitat amb aquell qui més et coneix. El signe d'interrogació al final d’una frase pot significat curiositat, interès i, potser, dubte. Una pregunta és una invitació a la vulnerabilitat, a la intimitat. La Bíblia no defuig aquesta invitació. Una vegada i una altra, veiem el poble de Déu fent preguntes al seu Creador. També veiem el Déu de l’univers fent preguntes sobre la seva creació. La Recerca és un repte per acceptar aquesta invitació. Aprèn a aprofundir en la Paraula, a respondre a les preguntes de Déu i a portar davant d'Ell les teves pròpies preguntes. Deixa que el signe d'interrogació sigui el mapa que et porti a una relació més estreta amb el Pare.
More