La RecercaMostra

Llegeix Mateu 8: 23-27.

Si no t'imagines amb la cara molla, els genolls tremolosos, els punys ben tancats i marejat, potser hauràs de llegir i rellegir aquest passatge.

Conèixer el final d'una història pot ser una excel·lent forma de rebaixar-la.

Una tempesta violenta. D'aquelles que et poden matar. D'aquelles que poden portar els mariners professionals al seu límit i bolcar la barca d'un home fort com si fos una joguina. Un vent tan fort que amb prou feines pots escoltar el que crida la persona que tens a prop. Les ones s’estavellen contra el costat, convertint el casc en una piscina. L’embarcació s’inclina greument cap a l’esquerra. Una altra onada. El vent colpeja les veles com ho farien els enormes punys dels déus mítics, llançant-te contra els teus companys de vaixell com en una partida còsmica de Mikado.

I Jesús dorm.

Observa l'ordre peculiar. Jesús no va calmar el mar primer i després va fer la pregunta. Va fer la pregunta i després va calmar el mar. La forma desconcertant en que es succeeixen les dues postures pot voler dir que no es va molestar a aixecar-se per fer la pregunta. Va preguntar, després es va aixecar i va enfrontar-se als vents i al mar.

La seva pregunta als deixebles és la nostra quarta recerca. Pren-te un temps per recordar-la en la forma breu que vam establir el primer dia. Per què tens por?

Una part de canviar la nostra visió general a la recerca de fe consisteix amb tractar amb temors que amenacen de paralitzar-nos o a fer que ens aturem en el camí i ens ajaguem en posició fetal. Les nostres pors poden diferir, però, probablement, tothom té por a alguna cosa. Tanmateix, d’alguna forma estranya, la implacabilitat de la por pot tornar-se en contra nostre.

Comprendre que la por persistent no tindrà límits pot empènyer-nos cap avall o tirar-nos enrere com un nen que colpeja a algú més gran a l'estomac.

Les paraules de Déu per a Caín al Gènesi 4: 7b poden sonar-nos familiars. La por es va ajupir a la meva porta. El pecat també ho va fer, per descomptat, però potser el primer pas cap a la llibertat és conèixer els nombrosos pecats que es desprenen de les nostres pors. Per mi ho va ser el desig de la por. La paraula benvingut a la meva porta principal va començar a tenir un signe d'interrogació. Què acolliria? Què refusaria? La por assatga, a punt per saltar. Deixarem que ens mengi vius?

Déu demana al seu seguidor que no deixi lloc a la por.