Qui és Jesús?Mostra

Jesús és el Senyor ressuscitat

Has estat mai a un enterrament? Sé que aquesta és una pregunta morbosa i em sap greu haver-la fet de seguida. Però els enterraments plantegen tot tipus de grans preguntes sobre la mort, i fins i tot sobre la vida després de la mort.

La mort s'assembla més a un punt final que acaba amb la nostra condemna terrenal? O la mort s'assembla més a una coma que ens serveix per fer la transició cap a un altre tipus d'existència?

Hi ha alguna raó per creure en la vida després de la mort i esperar més enllà de la tomba?

L'escena de la història que acabem de llegir té lloc en una sala superior poc després que els romans matessin Jesús. Els deixebles s'han reunit, espantats per aquest gir aclaparador dels esdeveniments, quan, de sobte, Jesús apareix enmig d'ells.

Ara, aquesta no era la primera vegada que Jesús havia sobresaltat els seus deixebles apareixent una altra vegada amb vida. Tomàs, però, no hi havia estat en aquelles altres ocasions i s'havia mantingut escèptic sobre tota la història, així que Jesús s'acosta a ell individualment i li diu:

“Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient". Tomàs li va dir: «Senyor meu i Déu meu» (vs. 27, 28).

Aquí és on obtenim la frase "Tomàs l'incrèdul".

Ara, com en Tomàs, tots podem tenir moments de dubte; moments en què ens preguntem si Déu és real o no; ocasions en què ens preguntem si Jesús realment ens estima. Podríem acabar preguntant-nos: "Tot això és realment cert?" "Puc confiar en allò que no veig?"

Afortunadament, Déu no té por dels nostres dubtes, i quan li expressem els nostres dubtes, això és en realitat un acte de fe. De fet, en aquesta història aprenem que Jesús està disposat a apropar-se a nosaltres enmig de les nostres preguntes, i sovint trobem una fe més forta i segura després de lluitar amb els nostres dubtes.

Però, dubtes a banda, la bona notícia és que tenim moltes raons sòlides per creure que Déu va ressuscitar Jesús d'entre els morts. Aquí n'hi ha alguns:

• La tomba de Jesús es va trobar buida el diumenge després de ser crucificat i declarat mort.
• Jesús es va aparèixer als seus deixebles durant un període de quaranta dies, inclòs als cagadubtes com Tomàs i a escèptics com Jaume i Pau, que no eren originalment seguidors de Jesús.
• Com a resultat d'aquestes aparicions, la vida dels deixebles es va transformar radicalment fins al punt que molts d'ells estaven disposats a patir i morir per la seva creença en Jesús. Òbviament, la gent mor per causes (o religions) que creuen que són vertaderes, però cap persona sensata no mor per alguna cosa que saben que és falsa! Com ens recorda aquesta història, els primers deixebles estaven en condicions de saber si les històries sobre la resurrecció de Jesús eren certes o no!

La millor manera d'explicar el creixement del cristianisme i la transformació contínua de les vides fins als nostres dies, així com tota la informació esmentada anteriorment, és la resurrecció de Jesucrist!

Aquest pla de lectura de la Bíblia de cinc dies s'ha centrat en la identitat de Jesús. La resurrecció física de Jesús ens dóna la pista final.

Déu mateix ha confirmat la identitat de Jesús mitjançant un miracle.

Jesús és realment el Fill de Déu i el nostre Salvador!

La resurrecció vol dir que la mort no té l'última paraula.

Hi ha esperança més enllà de la tomba.

La mort no és un període; és una coma que ens introdueix a la presència de Jesús.

I estem convidats a respondre a Jesús fent-nos ressò de les paraules de Tomàs: "Senyor meu i Déu meu!"