Qui és Jesús?Mostra

Jesús és l'amic de pecadors

La cafeteria a l'hora de dinar no sempre és el lloc més acollidora.

Els àpats poden ser oportunitats d’incloure o excloure persones. Els àpats poden crear barreres o ensorrar-les. La persona, o les persones, amb qui et seus i menges a l’hora de dinar sovint diu a qualsevol que observa qui acceptes i abraces.

Els àpats a l'època de Jesús explicaven un tipus de història similar.

Els líders religiosos sovint criticaven Jesús per les persones amb qui menjava, perquè els àpats en aquella cultura eren un símbol d’amistat i acceptació, i el que sorprèn els altres va ser que Jesús menjava amb persones amb vides caòtiques, pecaminoses i lluny de Déu.

"Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, preguntaren als deixebles: – Com és que menja amb els publicans i els pecadors? " (vs. 16).

Però Jesús respon amb aquestes paraules: "El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors." (vs. 17).

Part de la identitat de Jesús era la seva reputació de ser "amic de pecadors".

Si imagines el regne de Déu com a una festa, els fariseus només volen convidar aquells que són socialment acceptables, els ciutadans moralment justos del dia que mantenen les regles i semblen molt religiosos.

Jesús, en canvi, convida a tothom. No importa el que has fet ni com has espifiat la teva vida: estàs convidat a la festa de Déu, mitjançant una relació amb ell. Hi ha lloc a la seva taula per a rebels i transgressors de la llei.

Això infuria els fariseus perquè pensaven que la santedat, la puresa moral o el comportament correcte conduïen a una relació amb Déu. Però Jesús sabia i actuava com si la santedat, o una vida recte, provenia d'una relació amb Déu.

Per dir-ho d’una altra manera: en lloc de, canviar abans que Déu et pugui estimar, Jesús ens convida a creure que, Déu t'estima i el seu amor et pot canviar. Jesús no comença per l'estil de vida; Comença amb l’amor de Déu, sabent que l’amor de Déu canviarà, amb el pas del temps, la nostra persona i la nostra vida.

Mitjançant Jesús, Déu ens convida a pertànyer abans que creiem i fins i tot abans de canviar el nostre comportament, perquè una invitació a la festa de Déu no es basa en la nostra bondat, es basa en la seva gràcia.

La taula de Jesús explicava una història sobre la gran acceptació de Déu de tots els diferents tipus de persones.

Em pregunto quin tipus d’història expliquen les nostres taules?