Converses Amb DéuMostra

Els que desitgen converses més dolces i profundes amb el Pare han d'aprendre a esperar, confiant en la Seva saviesa, sobirania, voluntat i temps. Però per què Déu de vegades requereix que esperem? A continuació hi ha alguns camins segurs per a la vida de pregària madura i relacional que tots volem, però de vegades som massa impacients per esperar.

Si pogués, anunciaria aquest primer principi amb bombos i platerets i catifa vermella: És bo esperar abans de pregar, conversant amb Déu abans de fer la nostra petició. En aquesta fase de discerniment ens quedem amb el Senyor per descobrir el que hi ha al Seu cor. Esperar demostra la nostra submissió i deferència a la Seva voluntat. Necessitem la Seva saviesa per demanar de manera correcte.

Quan els deixebles van demanar a Jesús que els ensenyés a pregar els va ensenyar a dir "Vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel" (Mateu 6:10). També podem iniciar la nostra petició demanant a Jesús que ens ensenyi a pregar. A mesura que Ell desplega la Seva voluntat a la terra tal com es fa en el cel, estem posicionats correctament per demanar el que Ell anhela proporcionar. Demanar d'aquesta manera compleix simultàniament el desig dels nostres propis cors. Aquesta pràctica ha revolucionat la meva vida de pregària. Recomano el goig de pregar que es faci la voluntat de Déu. En aquest precursor relacional, esperem l'arribada del Senyor com a Conseller prodigiós.

En altres moments la necessitat d'esperar arriba desprès d'una petició. Aquest tipus d'espera té a veure amb les temporades. No sempre és hora de rebre. "Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa"(Cohèlet. 3:1). La temporada segurament arribarà, però no fins que sigui l'hora. La temporada correcta amb la benedicció de l'esperada resposta a les nostres pregàries és doblement bella.

Finalment, esperar en l'oració produeix constància i la constància no té preu. Els que anhelen ser madurs i complets han de pujar les escales escarpades i sinuoses que la produeixen. La Bíblia diu que hem de celebrar aquest procés estressant! Podem menysprear l'estrès refinador de la constància en el moment, però més tard no ho canviaríem per res. Déu ens beneeix amb el fet de no sempre donar-nos l'opció d'esquivar el procés d'espera.