Converses Amb DéuMostra

Tot i que havia anat al cel molts anys abans de casar-me i formar part de la família, m'havien explicat moltes històries sobre l'àvia del meu marit, Emma Bald Ekhoff. El seu llegat van ser les seves apassionades pregàries. Un amic va reconèixer: "Les pregàries de l'Emma tocaven el cel". Així que pots imaginar la meva emoció quan una tarda mentre repassàvem caixes antigues, vam trobar alguns dels estris de cuina de l'Emma, i entre les restes oxidades hi havia el seu diari! Obrint el petit volum marró, vaig començar a llegir amb expectació. Hi va haver una entrada per a gairebé tots els dies de l'any 1942. Vaig llegir fins a l'última paraula, després el vaig tancar i el vaig guardar. Vet aquí la lamentable veritat: No hi havia res.

3 de març: "He planxat i sargit els mitjons."

8 de març: "Tots hem anat a l'església. Douglas ha sopat aquí. Feia força vent"

9 de març: "He endreçat el celler. Dia preciós. He escrit cartes."

Interessant? Sí, perquè hi havia detalls de la vida d'una granja de mitjans del segle passat. Però era tan sols una petita mirada a les coses bàsiques. La frase més apassionada de tot un any d'entrades va ser, "Avui és l'aniversari d'en Dick (el seu marit). L'estimo tant."

Reflexiona amb mi. Què creus que hauria significat per a mi tenir el verset de la seva vida, o la seva meta per a l'any? Quina influència podria haver tingut uns valuosos consells pràctics, o millor encara, saber què estimava de Jesús i per què? Quina meravella poder tenir una sola pregària escrita, només una?

Ara el petit llibre de l'Emma és davant meu, i m'he de preguntar: Hauria escrit d'una altra manera si hagués sabut a quin punt jo volia saber sobre la seva relació amb Déu? Hauria volgut que la seva experiència en l'oració s'inclogués en el meu llibre sobre oració? Segurament que sí.

D'aquí uns seixanta anys, quan la caixa de la nostra quincalla vella està oberta per una generació que mai ens hem conegut, quina salutació sortirà a la llum de la finestra del traster? Hi ha res que ens agradaria dir sobre la família? Sobre la FE? Hi ha una pregària en els nostres cors per als que vindran darrere nostre?

Les nostres converses personals amb Déu són valuoses, molt valuoses, i tenen el potencial poderós de tocar generacions que mai coneixerem.