Donar Sentit a la Teva Vida - Part 3: Digues-l'hi a Jesús!

“Llavors els vostres pares van cridar demanant-me auxili a mi, el Senyor, i jo vaig fer caure una espessa tenebra entre el vostre poble i els egipcis. Acabat vaig fer que el mar tornés sobre els egipcis, i el mar els va cobrir. Després de veure amb els vostres propis ulls el que jo havia fet als egipcis”. (Josuè 24:7)

Com pots saber com funciona un nou invent si no parles amb l'inventor? Passa el mateix amb la creació. Hem d'entendre els camins, els pensaments i els propòsits del Creador per entendre la seva creació; i, de fet, per donar sentit a la nostra pròpia vida.

És per això que mirem la història del poble escollit de Déu. Quan eren esclaus a Egipte, Déu va aixecar Moisès i Aaron, i el poble va ser alliberat, però no abans que els egipcis preparessin una darrera ofensiva contra ells, i els van atrapar al mar Roig. Déu va permetre totes aquestes proves per augmentar la fe del seu poble, i donar-los el seu consol, mentre els alliberava, perquè la mateixa compassió de Déu algun dia vessés per consolar als altres.

Però observeu que aquesta compassió i consol es van produir quan el poble de Déu "va clamar al Senyor demanant ajuda". En cap lloc de la història de la Bíblia el poble hebreu havia pregat col·lectivament fins que va anar a Egipte. Van ser les dificultats les que els van fer clamar a Déu. I quan el Senyor els va sentir, va dir a Moisès: "Ves-te'n de pressa, Moisès, perquè el clam dels israelites ha arribat fins a mi". No havia passat mai abans. No era que Abraham mai pregués; però col·lectivament mai no hi havia hagut aquest tipus d'oració a Déu, fins que el poble de Déu va passar per dificultats.

I això és el que Déu vol per a tu i per a mi. Vol que siguem el tipus de persones que clamen: “T’agraeixo totes les teves benediccions, Tu ets el meu Jehovà-Jirè; tu sols ets la meva provisió. I la meva fe està una mica feble ara mateix, perquè estic passant per dificultats; però, Déu meu, vine a ajudar-me! Dona'm força per seguir confiant!"

El Senyor et donarà força, encara que t'hagis d'eixugar les llàgrimes; perquè quan clamem, la seva promesa és que escoltarà i respondrà la nostra pregària! Ell permet les dificultats de la nostra vida, perquè puguem arribar ràpidament al seu tron de gràcia i demanar-li ajuda en el nostre moment de necessitat.

I Déu atendrà aquest clam! Ell t'ajudarà, et consolarà i et deslliurarà. Perquè, en definitiva, el que Déu busca són persones que no siguin insensibles, que no defraudin als altres, sinó que estiguin plens de fe i compassió, perquè ells mateixos saben què és passar per moments difícils. Està buscant cristians que hagin après el secret de clamar a Déu en nom de les seves pròpies necessitats i les dels altres.

Finalment, podem entendre millor com donar sentit a la vida! Veiem que és en moments difícils, quan Déu mostra el seu poder, i que fa que tu i jo siguem l'home o la dona que Ell vol que siguem. Déu no busca jutges. Qualsevol pot jutjar un altre ésser humà. De fet, la societat està plena de crítiques. En canvi, Déu busca salvadors a la terra que siguin modelats en el forn ardent de l'aflicció, que sàpiguen invocar el nom de Jesús i que surtin dels seus problemes amb la confiança i convicció de poder dir a una altra ànima: "El què el Senyor va fer per mi, ho pot fer per tu!"