Donar sentit a la teva vida - Part 1: Qui és el responsable?

"A Esaú li vaig assignar en herència les muntanyes de Seïr, mentre que Jacob i els seus fills baixaren a Egipte". (Josuè 24:4)

Tant si tens un doctorat com si has abandonat l'escola, sens dubte afrontes problemes. Tots ho fem; i de vegades no trobem sentit a la vida. Fem plans, i les coses no surten; o passa l'inesperat; o acabem amb conseqüències no desitjades. I encara que estem servint Déu, de vegades les coses semblen estar fora de control, i ens fa pensar, què està passant al món!

Això podria haver estat cert per al poble d'Israel quan van sentir que Josuè explicava el tracte del Senyor amb el seu poble. El patriarca, Jacob, era un dels dos germans bessons. Esaú, l'altre germà, va vendre el seu dret de primogenitura per un plat de llenties, demostrant amb aquesta acció que menyspreava les benediccions de Déu. Per tant, Déu el va rebutjar com a hereu de les promeses que havia fet al seu avantpassat Abraham. Tot i així, Josuè diu que més tard Déu va beneir Esaú amb la zona muntanyosa de Seïr, des de la qual ell i els seus descendents podien preparar fàcilment una defensa si algú venia contra ells. Per contra, Jacob, el fill de la benedicció, aquell que, malgrat les seves mancances, va aconseguir l'acceptació de Déu gràcies a la sobirania de Déu, va ser enviat a Egipte amb la seva família, on es convertirien en esclaus. Això sembla que no té sentit!

Abans de trobar sentit a aquest relat de la Bíblia i a les coses que passen a les nostres vides, hem d'entendre Déu. Perquè no som els responsables de l'univers; Déu ho és. I els nostres dies estan comptats, segons el seu pla per a cadascú de nosaltres. El principal objectiu de Déu per al seu poble és fer-nos homes i dones de fe. Així doncs, ens permet passar per situacions en què hem d'aprendre a confiar en Ell. Per què hauríem de confiar en Déu si tot funciona bé? No, és a la vall on ens restaura l'ànima.

Déu estava dient: "A Jacob l'estimo, i faré d'ell i del seu poble homes i dones de fe; així que els deixaré afrontar situacions difícils". Tots estem a l'escola de la fe, i això explica tantes coses a la vida que ara podem entendre millor. Com creurem si no tenim problemes? Com aprendrem a confiar en Déu si no patim dolor de tant en tant, i no passem per dificultats? Déu vol que transmetem fe als altres i els inspirem a creure; però no podem aconseguir que ningú altre cregui en Déu, si nosaltres mateixos no hem hagut de creure mai, quan no hem vist mai què pot fer.

A part de la seva fe en Déu, el que va donar a Jacob i al poble d'Israel, i el que Ell ens dóna a tu i a mi, és un testimoni. El poble d'Israel encara canta cançons avui —milers d'anys després— de com estaven a Egipte, però Déu els va alliberar. Un testimoni no és quelcom que memoritzes i recites; és una experiència de vida on has hagut de confiar en Déu i l'has vist guiar-te, fent possible que ajudis als altres que es troben a la vall. Ara pots ajudar-los, perquè els hi pots dir: “No et rendeixis! Jo també estava a punt de llençar la tovallola; però el que Ell va fer per mi, ho pot fer per tu!”

Continuarà...