El vas d'alabastreMostra

Passió retornada

En la seva passió i generositat, María va rebre crítiques de Judes sobre les prioritats. Jesús, en resposta a Judes, va reconèixer que sempre hi haurà oportunitat de servir. Maria, a diferència de la seva ocupada germana Marta, que va fer molt bé i va tenir cura de tantes persones, va saber “l'única cosa que es necessitava” (Lluc 10:42) i que era adorar en presència de Jesús.  

Aprenem de Maria que el vertader culte és una vida que s'aboca en resposta a un Déu que s'ha buidat a Ell mateix per nosaltres.  “un Déu que tot i que tenia la forma de Déu, no considerava que la igualtat amb Déu fos una cosa que s'havia d'aprofitar sinó que es buidava, prenent forma d'esclau, naixent a semblança humana.” (Fil 2:6-7)

És una imatge poderosa i evocadora: el nostre Déu va derramar-se i buidar-se per nosaltres. Es va fer no res per convertir-se en humà, i després com un ésser humà va viure humilment entre nosaltres en el que seria considerat avui dia com la pobresa extrema. 

Jesús, el nostre Déu, va donar tant per tal de néixer entre nosaltres.

I, al final, veiem el seu acte final de generositat. Va donar la seva pròpia vida humana per a tots nosaltres. Va ser el regal més preciós, l'entrega més important de totes. Cinc dies més tard, amb l'aroma del perfum que encara persistia en la seva memòria, Jesús va fer el camí cap a la creu. El nostre Déu es va abocar com el preciós perfum, es va buidar a la creu com un sacrifici, acceptable i sagrat, ja que va morir per tots nosaltres, per expiar els nostres pecats. La passió va tornar.

Mentre finalitzem els darrers cinc dies, demanem a Déu que parli al nostre cor sobre la passió i la generositat de les quals hem estat testimonis. Permetem que la passió de Maria ompli la nostra adoració, com el poderós perfum vessat. Descansa en Jesús’ ves a la seva presència amb agraïment. Considera la teva resposta. 

Visiteu Tearfund.org i obtingueu més informació sobre el nostre treball.